Miki Núñez relata la cara més fosca de la seva experiència a Eurovisió: "Solo en un hotel durante seis meses"

Miki Núñez és un artista català que molts coneixem per èxits com Escriurem, o també per la seva faceta com a presentador de TV3 en programes com Eufòria, Zenit o també presentant les campanades. De vegades, però, a molts catalans s'obliden de les arrels del noi de Terrassa i el lloc que el va fer famós. Miki Núñez és extriunfito de l'edició del 2018, on va compartir acadèmia amb altres rostres com Alba Reche, Natalia Lacunza, o en Famous, i, tot seguit, just després d'acabar la seva trajectòria en el concurs, va representar tot un país a Eurovisió amb la cançó La Venda escrita per Adrià Salas, el cantant de La Pegatina. Ja fa set anys que el català va representar el país espanyo a la ciutat israeliana de Tel-Aviv, una experiència que mai oblidarà i que recentment ha recordat amb la nova generació d'Operación Triunfo 2025. Atents.

Miki Núñez visitava els concursants de l'acadèmia d'Operación Triunfo 2025 per explicar-los la seva experiència al programa i la seva trajectòria a la indústria musical. L'artista demanava que li fessin preguntes i, Lucía Casani, encetava un meló que tots teníem guardat i que, com bé diem, de vegades ni recordem que va passar: Com va ser l'experiència d'Eurovisió? En Miki sospira, i només amb la primera frase, ja deixa els nois amb la boca oberta: "Mis padres siempre dicen que es el voluntario más grande que he hecho en mi vida, que ni con la Cruz Roja. Sí, porque estás seis meses viviendo por y para una canción." El de Terrassa sempre acostuma a tenir molt bona actitud, i ràpidament, comença a treure'n els aspectes positius: "Es una experiencia magnífica, si los profes que tenéis no se pueden pagar ni con todo el dinero del mundo, luego sigues con algunos de ellos seis meses más. Por ejemplo, Mamen, fue mi vocal coach, cogieron un director artístico de Grecia, eras como Dua Lipa..." Aquesta és la part més glamurosa i destacable de l'experiència, però com era d'esperar, també té una cara fosca que no anava a amagar.

La Venda tenia una estrofa molt enganxosa que tothom recorda, especialment en Miki, qui es va fer un fart de repetir-la durant aquells mesos: "Había días que cantaba la canción setenta veces seguidas, sin parar, con los movimientos, con todo, porque la cámara por aquí, la cámara por allá." La pressió i la rutina de promoció i assaig de la cançó eren esgotadores, i així també ho relata ell: "Tiene un desgaste emocional y psicológico espectacular. Yo quedé tercero, por la cola, si giras la pantalla, quedé tercero." La seva proposta no va tenir el millor resultat, però li va anar molt bé per donar-se a conèixer, ja que, encara ara, té fans que el segueixen des de la seva actuació a La Venda: "Es gente que vive para y por Eurovisión, constantemente, es su día a día, y es increíble, porque te van a apoyar, hagas lo que hagas, digas lo que digas, yo siete años después voy a conciertos que, a lo mejor el 25% de la gente me dice: yo no sabía que habías sacado este último disco, pero como fuiste a Eurovisión y yo soy eurofan, yo he venido', son fieles hasta la médula, es muy guay", explicava l'exconcursant a la nova generació.

No va ser gens fàcil gestionar la sortida de l'acadèmia amb un repte tan mediàtic com el d'Eurovisió, i així ho va viure ell: "Estas seis meses viviendo para y por esto, que es vivir en Madrid, en un hotel solo, durante seis meses, obviamente tenemos nuestro equipo y demás, pero yo tenía unas ganas de volver aquí, con mis amigos y mi familia" La pressió i la repercussió era tanta que la nit de la final, el seu mòbil es va trencar:"Mi psicólogo, desde aquí le agradezco todo lo que ha hecho por mí, y sigue haciendo, porque si no me hubiera vuelto loco. Yo recuerdo el día de Eurovisión, estábamos en la Green Room y yo tenía el móvil y pensé, ay voy a coger el móvil y quité el modo avión y se me rompió el móvil, de las notificaciones que tenía." Mai cap representant d'Eurovisió mira enrere i recordar l'experiència del concurs amb un bon saber de boca complet. Com bé cantava Melody, el camí fins a Eurovisió es un jardin lleno de espinas y rosas.