Mike Smith era un caçatalents molt important d'un prestigiós segell musical britànic. Fa 74 anys va sotmetre un quartet musical a una audició destinada a mediar la seva qualitat i les seves possibilitats d'èxit. El caçatalents va assegurar que aquell grup no tenia cap possibilitat de triomfar, estaven condemnats al fracàs. Ell treballava per a Decca i l'acompanyava el productor Dick Rowe com a col·laborador i potser guia. Aquell grup que no arribaria a res eren Els Beatles. Sens dubte, Smith s'equivocava. Com li va succeir al jurat del concurs ‘Tú sí que vales’ que va donar un ‘no’ a Rosalía, l'artista més important del moment.
La prova es va gravar l'1 de gener de 1962. Un dia ja estrany per fer un càsting, just després de les campanades, el dia d'any nou, quan totes les famílies es reunien per dinar. Diuen que Epstein va haver de posar algunes monedes de la seva butxaca perquè Smith fes la prova als joves de Liverpool.
Els Beatles estaven molt convençuts que triomfarien i obririen una nova etapa en el món del rock. Ells van pensar que la prova seria una formalitat, però es van equivocar. Es van endur una desil·lusió per començar l'any. En aquella època eren uns joves de tan sols 21 a 18 anys, que volien menjar-se el món, carregats de somnis i il·lusions per dedicar-se a la seva veritable passió.
Creia que els Beatles no triomfarien per un tema de centralisme
Els Beatles van cantar durant una hora diverses cançons d'allò més variades amb l'objectiu de demostrar que podien cantar tot tipus de gèneres i idiomes. Smith va optar per l'altre grup que va cantar després d'ells, ‘The Tremeloes’. Diuen que el grup va sonar una mica “mediocre”. “Els grups de rock amb guitarra ja no tiren. Aquests nois no tenen la menor possibilitat d'èxit”, els van dir.
Smith es va reconciliar amb els Beatles uns anys després, quan ell ja estava jubilat. Va acceptar donar xerrades amb els fans de la banda i va reconèixer el seu gran error, ho va admetre, però es va justificar.
Deia que havia pecat de centralisme perquè la música que es feia a Liverpool no s'anava a entendre en altres ciutats. Es creu que tan sols volia beneficiar a l'altre grup que també se sotmetia a la prova aquell dia. Només va cridar als Beatles per dissimular
