Al Segle d'Or quan es menjava en abundància era en els banquets i els tiberis. En el dia a dia es menjava el que es podia. S'alimentaven a base de carn, encara que per a tots els dies només era per als més poderosos, es complia religiosament amb la vigília. En aquell temps es dejunava o es menjaven ous o peixos, generalment sec o en escabetx. Només les persones amb un alt poder adquisitiu podien pagar-l'hi fresc. Amb la divulgació de la sucre van millorar molt els dolços.
Els criats, a les cases dels més rics era una cosa comuna, no menjaven en aquests habitatges, sinó que s'ocupaven que no els faltés de res als seus amos. Solien menjar guisats d'hortalisses on mullaven el pa al brou. Alguna vegada els criats se saltaven les lleis i quan servien als seus amos intentaven menjar de la mateixa olla, per això se'ls van inventar amb panys.
Només els apoderats eren els que millor menjaven, les persones amb pocs recursos econòmics s'havien de conformar amb patates o ous
Els cortesans eren els que millor menjaven, la borgonyona. S'asseien davant una esplèndida taula atapeïda d'aliments. Entre els homes i la dones també existien grans diferències, ja que només els homes tenien dret a asseure's en una taula amb la seva cadira, de forma còmoda perquè treballaven, les dones i els nens només podien posar-se a la gatzoneta amb un coixí a terra.
La llei d'aquella època estipulava que no es podia fer provisió d'aliments així que tothom estava obligat a comprar diàriament per alimentar-se. Es despertaven a les sis del matí i prenien aiguardent i leturio que era una confitura de mel i taronja. A les vuit del matí prenien rostes rostides, pa i vi.
A les 12 del matí era l'hora del dinar. Menjaven l'olla. Els camperols no podien prendre res fins a l'hora de sopar. A les 18 de la tarda sopaven. Per estalviar feien un menjar d'aprofitament. Prenien les sobres del migdia o sinó pa i formatge.
Tot depenia del poder adquisitiu de les famílies i l'època de l'any.