24 minuts i 51 segons. És el temps que Jordi Basté ha estat xerrant amb l'entrenador del Girona, Míchel. 24 minuts i 51 segons on la conversa, TOTA la conversa, l'han mantingut en català. Brutal demostració de voluntat, d'amor a una llengua i el lloc on t'ha portat la vida, de dir-li als detractors que hiperventilen quan senten alguna cosa que no és l'espanyol, que en el món, que en la vida, hi ha més llengües. I que hauria de ser una inquietud de tothom parlar-ne com més millor. 

Des que va arribar a Catalunya, a Girona, l'entrenador madrileny, de Vallecas, s'ha guanyat el cor dels gironins i dels catalans. En la vessant professional, perquè el que ha fet aquest tècnic amb el seu equip és un miracle que es recordarà tota la vida. Classificar un equip com el Girona, que fa quatre dies era a Segona, per la Champions, fer-ho de la manera com ho ha fet, amb el millor futbol que es pot veure al país i un dels millors d'Europa, plantant-li cara al Madrid durant bona part de la temporada pel títol de Lliga, i golejant al Barça als dos partits disputats, a Montjuïc i a Montilivi (2-4 i 4-2), és a l'abast de molt pocs. Després de la victòria de dissabte contra els de Xavi, el Girona, que ha avançat el Barça a la classificació i ja és segon, s'ha classificat matemàticament per la Champions de l'any vinent. Que es preparin el Liverpool, el City, el Bayern i companyia.

Amb motiu d'aquesta fita, el Basté l'ha entrevistat a El món a RAC1, una conversa, com dèiem, íntegrament en català. Des que va arribar a Girona Míchel ens ha enamorat amb el seu comportament i ganes d'aprendre la llengua. Per què? Perquè una altra cosa no l'entendria: "Ho vaig tenir molt clar des del primer dia. Per la meva educació, pels meus pares i per la manera com som a Vallecas, les tradicions i la cultura. Per mi és fàcil. És cultura. Soc millor persona ara que fa tres anys, segur. Puc parlar amb gent que abans no. És molt bo per a mi. No tinc cap dubte que és millor parlar català en un lloc on tothom el parla". Un Míchel que al·lucina que no tothom faci com ell: "És difícil per mi pensar en res dolent d'aquesta situació. Hi ha gent que ho pensa, i no ho entenc. Vaig tenir-lo clar. Com a entrenador és difícil expressar-te en un idioma que no controles. Prefereixo cagar-la que no fer-ho, tot i que sigui més fluït per mi parlar en castellà".

Per cert, "Estic empadronat encara a Madrid, no puc votar diumenge"... Tot arribarà. Michel, clar i català... I meravellós.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!