Les actrius més populars de Catalunya acostumen a ser dones amb caràcter, edat, trajectòria, presència, essència i potència. Dones viscudes. Mortes Anna Lizaran, Rosa Maria Sardà o Montserrat Carulla, els quatre noms que venen al cap d'actrius d'entre 65 i 70 anys que omplen platees són Emma Vilarasau, Vicky Peña, Montse Guallar o Mercè Arànega. Molt estimades gràcies al teatre i la TV, especialment TV3, que és la cadena que millors audiències acumula en les seves ficcions. Acostumen a treballar molt. El cas de Mercè Arànega és el més particular, perquè si de les altres coneixem els marits i els fills, poc o res se sap de la vida privada de Mercè Arànega, que aquest setembre farà 69 anys. Acaba de fer una excepció i n'ha parlat a El matí de Ràdio 4 amb Xavi Freixes.
De l'Arànega jove d'Estació d'enllaç a la més veterana d'El cor de la ciutat o de Com si fos ahir, la d'ara és millor. Una entrevista deliciosa amb motiu de dues estrenes teatrals consecutives: el 30 de setembre, Arànega estrena al Teatre Nacional de Catalunya El Cadell, i el 21 de novembre, El Niu a la Sala Villarroel. Hi interpretarà el de sempre, dues dones fortes sotmeses a circumstàncies molt dures. Per a aquest rol, a Catalunya tothom pensa en la gran Mercè Arànega. Sobre la seva vida amorosa es confessa a Ràdio 4: "No tinc parella, no et diré quantes parelles he tingut, però el màxim que m'han durat són 3 anys i mig. És el meu 'tope'. He sigut més promíscua (...). No crec que amb l'edat que tinc trobi res que em duri més de 3 anys i mig perquè ja ens morirem. M'agradaria estar acompanyada però m'he fet tant als meus horaris, les meves coses, entrar i sortir quan em dona la gana. Fa mandra, excepte si l'amor és tan bèstia que aquestes coses passen per sobre. També està bé tenir parella però cadascú a casa seva". Arànega és meravellosa i dona lliçons de vida també en un altre aspecte de la vida privada encara més íntim: no haver tingut mai fills.
Mercè Arànega: "No és que no hagi volgut tenir fills: no n'he tingut. Les coses van així. La meva mare deia que 'el movimiento se demuestra andando'. Tu pots anar dient que vols tenir fills, que si arribes als 40 i pico, entre unes coses i altres... Les que els han volgut, els han tingut 'contra viento y marea'. No pots anar dient que vols una cosa si no fas el possible per aconseguir-la. Vol dir que no la volies tant. No me'n penedeixo. No pots penedir-te de ser tu mateixa. Puc penedir-me de coses que he fet i no les hauria d'haver fet, però si és el meu tarannà, és la meva bèstia, penedir-me és renunciar a com soc i això no ho vull fer perquè només em tinc jo, la personeta aquesta". Immensa. A les grans se les diu només pel seu cognom. L'Arànega.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!