La col·laboradora de Telecinco i periodista, Mayka Navarro, ha fet una dura confessió sobre el seu passat. Habituada a parlar i tractar informacions de dones maltractades, moltes d'elles, que no han pogut sortir-ne vives per explicar-ho, ha escrit un article al diari La Vanguardia solidaritzant-se amb totes les víctimes i exigint a l'opinió pública que mai més "se atrevan a cuestionar a una mujer porque no se separó antes de su maltratador". I ho ha fet exposant la seva pròpia experiència: "Créanme, nos puede pasar a todas".

Navarro explica que fa temps que sopa regularment amb uns amics i companys de feina d'una de les seves primeres parelles. Però en el darrer sopar, després de molt de temps callant-ho, els va obrir el cor per explicar-los-hi "sin llorar, lo que yo no dejé, ni a ellos ni a casi nadie, que vieran". Parla d'una relació antiga, d'una persona de la que es va enamorar i de com no és capaç de saber a partir de quin moment aquell home "empezó a tejer la red en la que me envolvió y casi me ahoga". Sí recorda que va haver-hi un moment en que "ya no le hacía tanta gracia esa manía mía de tocar a la gente mientras les hablo, dejó de gustarle que hablara con sus compañeros".

 

A post shared by Mayka Navarro (@maykita) on

La col·laboradora, entre d'altres d'El programa de Ana Rosa, explica que va començar a cedir quan ell li renyava: "dejé de salir. Y también de bailar, porque lo mío era y es la salsa, y según él yo movía el culo demasiado". Uns temors que la tenien immobilitzada i la convertien mica en mica en "un ser inexistente que evitaba casi todo por miedo". Una por que va esdevenir terror, especialment, a l'hora d'anar a dormir: "durante un tiempo me acosté en la cama pensando que sería mi última noche con vida. Veía la muerte, la mía o la suya, como la única salida al infierno. Yo no me iba a suicidar, pero él se podía morir, y a mí me podía asesinar". Un malson que la va sumir en la certesa que "cada día me mataba un poquito por fuera y por dentro".

mayka navarro ana rosa

Telecinco

Molt poca gent del seu entorn n'era conscient del què estava vivint, i tots li suplicaven que ho deixés estar. Ella ja era periodista de successos i n'estava vivint un en primera persona. D'aquí l'homenatge a totes les dones maltractades de les que ha hagut d'informar.