Marta Sánchez és una vella glòria del pop espanyol. No diem vella per la seva edat (57 anys), ens referim al temps que fa que no triomfa de manera aclaparadora: 15 anys. Una eternitat des que publiqués el polèmic 'Colgando en tus manos' amb el veneçolà Carlos Baute; polèmic perquè la parella artística va acabar a mastegots. Tornen a ser amiguis, però: fins i tot canten, o ho intenten, dins d'avions que pateixen turbulències per tractar de tranquil·litzar el passatge. Un repte fallit, però a canvi ocupava titulars l'endemà. Ni molt menys tan positius com a l'època d'Olé Olé als 80 o, ja en solitari, amb el 'Soy yo' de 2002, però ja saben la dita: que en parlin, fins i tot malament.
Sánchez coneix bé la màxima perquè va sentir la seva potència ara fa 5 anys, quan deixava tothom de pedra amb una ocurrència delirant: posar-li lletra a l'himne d'Espanya. La Martíssima va intentar que la 'Marcha Real' deixés de ser coneguda com la cançó del 'Lolololo' amb un nou gest de patriotisme extrem, com quan visitava les tropes espanyoles a la Guerra del Golf. Un fracàs estrepitós, per d'altra banda: més enllà d'exaltats i quecos no hi ha cap ésser humà que recordi les estrofes de la seva versió. De fet estem segurs que ni els espanyolistes pata negra en siguin capaces. Dit d'una altra manera, Marta: és que la teva "obra" és dolentíssima. Un fiasco.
Marta Sánchez fracassa amb el seu himne d'Espanya, xiulada per un estadi pràcticament buit
Del que no es podrà queixar la cantant és de no haver gaudit d'oportunitats per popularitzar-lo. L'han lloat a diaris i mitjans de la seva parròquia ideològica, l'ha cantat amb Plácido Domingo i, fa un parell de dies, la Federació Espanyola de Futbol la va contractar per interpretar-lo abans de la final de la Copa del Rei entre el Reial Madrid i l'Osasuna a l'estadi de La Cartuja de Sevilla. Sánchez formava part del cartell d'estrelles que havien d'entretenir els 60.000 espectadors de la cita futbolística, juntament amb Alaska, Mario Vaquerizo, Soraya i Ozuna. A la imaginació dels responsables de la Federació la idea era espectacular. La realitat, però, va ser una altra. Especialment la presència de Marta Sánchez, a la que van programar molt de temps abans que l'àrbitre decretés l'inici del partit. De fet, n'era tant que no hi havia ni públic a les graderies, només un 10% de l'aforament, sent generosos. Aquest detall és el que provoca l'autèntic ridícul de Sánchez, la imatge és demolidora.
Felip i la infanta Sofia es van estalviar l'actuació vergonyant de Marta Sánchez
La interpretació de l'himne de la Marta va acabar de coronar l'esperpent, al que només van faltar Felip i la infanta Sofia presidint el xou des de la llotja. Van arribar molt de temps després, potser algú va endarrerir el vol de tornada des de Londres per no fer-los passar vergonya. Quan va acabar de cridar/cantar només l'aplaudien els aficionats merengues, segurament per compassió. En canvi, els d'Osasuna la van xiular sense miraments, entrenant-se per a la gran escridassada de la nit, precisament quan sonava l'himne oficial amb el rei i la seva filla drets i solemnes. Vaja, que l'himne espanyol va acabar amb dues grans xiulades. I després es queixaven del Barça, tu.
👩🏻🎤Así suena la versión de Marta Sánchez del himno de España.
— Radio MARCA (@RadioMARCA) May 6, 2023
🤔División de opiniones.
🤷Los blancos aplauden, los rojillos pitan.
🎥@matoribio85 pic.twitter.com/ajDAr8P1BY
Marta, amiga, déjalo ya. No fa gràcia ni com a broma. Passa pàgina pel bé del país que dius estimar tant.