TV3 ha emès el tercer ‘FAQS’ de l’època Cristina Puig batallant per intentar mantenir el lideratge de la nit de dissabte, una setmana més. Aquest cop amb l’entrevista en la qual Marta Rovira relata el seu exili.

En una conversa íntima i molt personal, passejant pels carrers de Ginebra, Rovira explica que la resta de líders de l’independentisme sabien que ella havia decidit marxar a l’exili amb la família. La darrera conversa amb Carme Forcadell i Dolors Bassa, del tot emotiva. Totes tres tenien clar que la presidenta del Parlament i la consellera serien empresonades, i que l’única opció que Rovira tenia per fer de mare a la seva filla era marxar amb ella a Suïssa.

A la segona part de l’entrevista, menys personal i molt més política, Marta Rovira estira de les orelles els dirigents que piloten avui la nau de l’independentisme. Estratègia i unitat, els demana. I acaba compartint el diagnòstic d'altres líders independentistes que són a la presó o l'exili: Cal trobar nous lideratges.

La portaveu d’ERC dona el lideratge al programa, sí. Però les dades d’audiència cauen una mica respecte de la setmana passada. Un 15,3% de share, que suposen un total de 289.000 espectadors. El cap de setmana anterior, el segon ‘FAQS’ de Cristina Puig va aconseguir un 16,6% de quota de pantalla.

A qui sembla que no ha agradat gaire l’entrevista a la Marta Rovira és al periodista Manel Manchón, que perd els nervis i acaba a crits amb en Jordi Barbeta. “Tu vols que Marta Rovira es podreixi a la presó, jo el que vull és que estigui a casa seva”, li recrimina el col·laborador d’El Nacional.

Els presos polítics catalans han ocupat gairebé la totalitat de l’actualitat d’aquest tercer ‘FAQS’ de l’era Puig. L’advocat Olivier Peter, de l’equip internacional que defensa Jordi Cuixart, denuncia que “sembla que la sentència ja està escrita” però adverteix els sobiranistes que “si hi ha mobilitzacions i ressò internacional, pot ser que el govern espanyol i el Tribunal Suprem no assumeixin les condemnes perquè el preu polític serà alt”. És escandalós com hem interioritzat que la justícia espanyola pot redactar sentències abans d’un judici i que els ciutadans ens ho hem de mirar perquè això és el que hi ha.

L’advocat de Cuixart alerta també del preu de fiar-ho tot a Europa. Si el judici arriba a Estrasburg, els presos podrien passar fins a cinc o sis anys més a la presó, esperant que la justícia europea actuï. Arnaldo Otegi va haver de fer la condemna sencera (7 anys de presó) i Estrasburg va esperar que sortís de la presó per dir que el dirigent de l’esquerra independentista basca no va tenir un judici just i que no hi hauria d’haver entrat mai. Però l’Estat espanyol no ha hagut de pagar cap preu per aquells 7 anys que Otegi va perdre entre reixes.