Marta Pombo es va casar per primera vegada amb Luis Giménez l'1 d'octubre del 2019 després de vuit anys de relació. Es donaven el ‘sí vull’ en una espectacular cerimònia celebrada a Cantàbria. Un any després van anunciar que s'havien donat un temps després de rumors d'una separació. Finalment es van divorciar, ja que Luis també li va portar problemes familiars amb María Pombo a causa de conflictes professionals. Poc després va conèixer un altre Luis, però aquesta vegada Zamalloa, amb qui està feliçment casada i ha format una família.

Ja abans del casament amb el primer nuvi, hi va haver rumors d'infidelitat, fins i tot durant el confinament a principis del 2000, uns nuvis acabats de casar van decidir passar temps separats, cosa que va fer ressorgir els rumors que alguna cosa no funcionava entre ells.

En un podcast, Marta Pombo, ja superat aquell episodi, ha confessat que ella no volia casar-se amb l'empresari. "La veritat és que ho vaig explicar tal qual, no volia casar-me perquè estava en un moment molt dolent psicològicament", començava explicant. "No sabia que estava en una depressió", puntualitza. Va tenir una època molt complicada que la va portar a apartar-se de les xarxes socials. Va ser un moment molt delicat ja que les xarxes socials són la seva eina de treball i font d'ingressos.

Marta Pombo va reconèixer una depressió 

"Sé el dia que vaig començar amb la meva depressió, va ser per alguna cosa que em va fer 'click'", i encara que no parla clar sobre el motiu exacte, reflexiona sobre les diferències que va experimentar amb el seu exmarit. "Havíem passat deu anys junts, havíem canviat totalment de camins, aspiracions, de projectes en la vida. No buscàvem ja el mateix", recorda.

I explica el motiu que la va portar a casar-se sense voler-ho realment. "A vegades et cases una mica per seguir el corrent. Perquè és el que toca i...". És per això que sap que no era el seu moment de convertir-se en dona casada. I assegura que: "No vaig saber sortir, el meu cap estava totalment dissociat. No sabia prendre decisions, no era jo. No em volia casar, però no vaig tenir el valor”.

De totes maneres no es penedeix del viscut, tornaria a cometre els mateixos errors. "No canviaria absolutament res perquè a dia d'avui tinc el que tinc gràcies a tot el que he viscut", sentencia i talla (de moment) el tema.