La casa de Marta López sempre ha estat el seu refugi, la seva carta de presentació i, per a molts, la prova que també existeixen històries que comencen des de baix i acaben en un saló amb xemeneia, piscina i vestidor d'estrella. Un habitatge enorme, lluminós, amb aquest aire de “vida perfecta” que s'ensenya només quan una està orgullosa del camí recorregut. Però, com sol passar en aquests casos, com més es mira cap a dins, més escletxes apareixen. I a la Marta se li n'ha obert una de ben dolorosa.
Perquè la col·laboradora fa temps que mou casa seva: que si la posava en venda, que si la visitava Alejandra Rubio, que si al final res de res… l'habitatge va acabar convertit en tema de tertúlia, de passadís i fins i tot de burles. I, mentre els platós debatien sobre si la filla de Terelu tenia diners per comprar una mansió així, ningú s'imaginava que el veritable problema el tenia la Marta dins de les seves quatre parets.
Marta López amb problemes amb els obrers
La història sembla una broma, però no ho és. Enmig de tota aquesta exposició pública, la Marta va decidir fer una reforma mínima, un detall sense importància: canviar un mirall. Un gest senzill, gairebé domèstic, que es fa sense pensar-ho. Va trucar a un professional recomanat, com qualsevol faria, i va avançar els diners per als materials: 5.000 euros. No és calderilla, però tampoc és una obra completa. Un tràmit. Un “demà passo a instal·lar-lo”.
L'home va desaparèixer sense deixar rastre. Ni mirall, ni obra, ni materials, ni explicacions. I aquí es va trencar la bombolla. Perquè no es tracta només dels diners: és la sensació d'haver deixat entrar a casa teva algú que no s'ho mereixia. La Marta ho va explicar amb ràbia continguda: aquell home va conèixer els seus fills, va veure la seva casa, la seva intimitat, i tot i així va decidir aprofitar-se'n. L'estafa no va ser econòmica; va ser emocional. I fa més mal quan ocorre en un espai que hauria de ser sagrat.
La ironia és evident: una casa tan gran, tan fotografiada, tan comentada… i el problema no va venir per una fuga a la piscina o una avaria monumental, sinó per una reforma minúscula que va acabar convertint-se en un malson burocràtic. Ara la Marta haurà de passar pel jutjat, afegir un altre capítol a una història que ja estava desgastada de tant soroll mediàtic.
Mentrestant, la seva casa torna a ser notícia. Però no pels seus metres quadrats, ni pel seu preu, ni per qui la vol comprar. Aquesta vegada, el que la converteix en titular és la vulnerabilitat de la seva propietària. Perquè darrere del casopló hi ha una dona que, com qualsevol, pot confiar en la persona equivocada i veure com la seva llar, durant un instant, deixa de ser un refugi per convertir-se en una ferida
