En un món saturat de males notícies, competitivitat i pressió constant, el doctor Mario Alonso Puig ha llançat una advertència que sacseja la comunitat mèdica i el públic en general: "La forma en què pensem afecta directament la nostra salut". El reconegut metge cirurgià digestiu, autor i conferenciant internacional, va revelar que la creixent onada d'ansietat i depressió no és una mera casualitat, sinó el resultat d'un cercle viciós entre el psicològic i el fisiològic.
Durant la seva participació en el cicle Improving Lives: Mejorando Vidas, Puig va assenyalar que vivim en una crisi global de salut mental sense precedents, on l'estrès crònic s'ha convertit en l'enemic silenciós que corroeix l'organisme des de dins. I el més alarmant: no parlem només d'un problema emocional, sinó d'una bomba de temps que impacta en el sistema immunitari, digestiu i hormonal.
Estrès i ansietat: la combinació mortal que arruïna l'organisme
Lluny de ser un concepte abstracte, l'estrès crònic provoca canvis mesurables al cos. Puig va recordar les troballes del professor Hans Selye, que va descobrir que l'organisme respon a l'estrès alliberant hormones com l'adrenalina i el cortisol. El problema comença quan aquest mecanisme natural es manté encès durant massa temps. L'especialista va explicar que l'ansietat és la cara psicològica d'aquest fenomen biològic: la por anticipada a un problema que sentim incapaços de resoldre. Mentrestant, la depressió seria l'altra cara de la mateixa moneda, quan la ment ja no troba recursos per enfrontar l'amenaça. En ambdós casos, el cortisol —l'hormona de l'estrès— roman elevat, danyant la salut física i mental.
El pensament negatiu com a verí silenciós
El doctor Puig va ser taxatiu en les seves declaracions: els pensaments no són inofensius. Allò que repetim una vegada i una altra en la nostra ment —"no puc", "sortirà malament", "no tinc solució" — acaba traduint-se en símptomes físics. Segons va explicar, les regions cerebrals encarregades de processar les emocions converteixen aquestes idees en sentiments reals, que al seu torn alteren el cos.
És una espècie de cercle viciós: la tensió corporal reforça l'emoció negativa, i aquesta retroalimenta un pensament encara més destructiu. D'acord amb l'expert, entrem en un bucle que ens roba l'esperança i mina la capacitat de recuperació, advertint que aquest procés pot derivar en malalties autoimmunes, diabetis tipus 2 i fins i tot afavorir processos cancerígens.
L'anomenada psiconeuroimmunologia revela que entre el 80% i el 90% de les malalties fisiològiques tenen un origen o un detonador psicològic. Puig va destacar que l'aparell digestiu, que allotja el 80% del sistema immunitari, és el primer en ressentir-se. Un intestí alterat per l'estrès crònic pot tornar-se "permeable", i això permet l'entrada de toxines a l'organisme i desencadenant inflamacions de baix grau que deterioren la salut a llarg termini.
Davant aquest panorama ombrívol, Mario Alonso Puig no es queda en la denúncia: ofereix un camí de sortida. La clau està en aprendre a observar i qüestionar els propis pensaments. Identificar quan una idea ens enfonsa i reemplaçar-la per una altra de més constructiva pot activar les regions prefrontals del cervell, responsables de la creativitat i la resolució de problemes. En paraules de l'especialista, "els éssers humans podem triar el que pensem", i aquesta elecció pot marcar la diferència entre la malaltia i la recuperació.