Mari Pau Huguet desfermada. La confessió més picant sobre un company a TV3: "El botifarró es va fer molt gros"

Els espectadors catalans trobem a faltar la Mari Pau Huguet davant de càmeres. I els que hem tingut la sort de treballar amb ella, encara més. Tota bonhomia, és una pena que des de fa ja un temps, qui ha estat una de les presentadores més icòniques de la història de la Televisió de Catalunya estigui al departament d'atenció a l'espectador i no en un plató conduint un programa. Sigui com sigui, ens hem de conformar a retrobar-nos amb ella de tant en tant en alguna entrevista. Per exemple, als programes d'en Peyu, com acaba de passar amb La Renaixença de Catalunya Ràdio i 3Cat.

Una Mari Pau que porta tota la vida entre nosaltres, entre els espectadors de TV3, tot i que hi va haver un temps on gairebé fa les maletes i se'n va a l'altra banda de l'oceà a seguir amb la seva carrera professional presentant un programa de testimonis a la cadena Fox. Una oferta internacional, un futur obert… i una decisió que ho podia canviar tot. Però va triar quedar-se Com a casa i seguir lligada de per vida a la televisió que la va fer ser la pubilla de Catalunya. Què hagués passat si hagués agafat aquell avió cap a Miami?

La part més sucosa, però, la més picant, en el sentit estricte de la paraula, ha tingut lloc només començar l'entrevista, quan en Peyu i la Mari Pau han recordat una entrevista passada entre tots dos. En Peyu recorda l'última vegada que es van veure, quan ell feia El Búnquer a Catalunya Ràdio, amb el Jair Domínguez i la Neus Rossell. Un programa en el qual una persona del públic "va portar uns pebrots molt picants. I tu et vas aventurar i jo et vaig dir: 'Mari Pau, vigila que això pica molt', i et vas menjar mig pebrotet del que diuen que és el segon pebrot més picant del món". La Mari Pau se'n recorda. I tant que se'n recorda. Fins i tot, del nom d'aquell petit pebrotet que li va fer passar magres: "De nom, 'Carolina'. No ho oblidaré mai. Vinc de pagès, vaig pensar que no seria per tant"... Però sí que va ser per tant. "Ella, com a bona professional, va aguantar tota l'estona, però vaig notar com un ull li marxava una mica", diu el Peyu. "I les cames em flaquejaven. Vaig demanar una cadira", diu ella. "Vaig pujar i vaig demanar on estava el servei, perquè no sabia què li passava al meu cos".

Aquell atreviment de la Mari Pau, aquell dia, va tenir una derivada, una conseqüència, dies després, fruit de la picor d'aquests pebrots 'Carolina'. En arribar a la tele ho va explicar. I aquí es va quedar la cosa, de moment. Temps després, a Vilanova de Segrià, a Lleida, hi ha una zona on planten tomàquets i ella hi va anar a comprar-ne. I allà li van dir: "Aquesta caixa és per tu". Una caixa de pebrots... "els coneixes? Es diuen 'Carolina'". Havien sentit el programa i van pensar en ella. En un primer moment, va rebutjar-los com si fos Dràcula amb els alls, però després se'ls va quedar ("són els que més venen, molta gent els utilitza per posar amb l'oli, oli picant per les pizzes") i els va portar a la feina, per ensenyar-los-hi als companys, després del que havia explicat.

"Un company, no diré el nom, molt cuinetes, em va dir que n'agafaria per fer allò de l'oli. Ara no està a TV3, però té un càrrec relacionat amb els mitjans de comunicació, fins aquí"... El company se'ls endú a casa i a la nit, els va utilitzar. L'endemà, a la feina, li va confessar: "Estic viu de miracle"... Què va passar? Que a la nit va agafar els pebrots, els va començar a trossejar, a picar-los amb un ganivet a la cuina, i els posa amb oli, "i li van venir ganes d'anar al lavabo... sense rentar-se les mans. I va fer pipí". En Carles Xuriguera i en Fel Faixedas, patint, posant-se les mans al cap, intuint la magnitud de la tragèdia. "Allò es va començar a inflar. Gros, gros, gros... Aquell botifarró es va fer molt gros, es veu. Tan gros que es va començar a mullar, però no hi havia manera. Va seure al sofà a veure si es tranquil·litzava la cosa. Però a part de picar, allò anava creixent".

I el company de la Mari Pau: "'No puc anar a urgències, perquè clar, com ho expliques?' Es va posar crema, la cosa va anar fluint i li va anar passant. Tota la redacció per terra rient quan ho explicava". En Fel, sensacional, remata, en saber les propietats engrandidores dels 'Carolina': "Mari Pau, on dius que es compren aquests pebrots?".