La periodista i escriptora sabadellenca Mari Pau Domínguez va fer-se molt coneguda a finals dels anys 80, principis dels 90 després de debutar a TVE Sant Cugat, als serveis informatius, i fer el salt a la troupe de Jesús Hermida, que la va fitxar per Por la mañana. Després, molts Telediario a l'esquena i diferents programes a la televisió pública espanyola i a Telemadrid.

dominguez tve

TVE

L'última dècada ha compaginat diferents col·laboracions amb 13TV, com Te damos la tarde amb Nieves Herrero, El cascabel, Más claro agua, La marimorena i Hoy es noticia  o amb el diari ABC amb un lloc al consell d'administració de Radio Televisión Madrid a proposta de Ciutadans. Experiències professionals que potser donen a entendre la manera com ara s'ha pronunciat sobre el que ella creu que és Catalunya. Ho ha fet al diari El Periódico arran de la publicació d'una nova novel·la, La nostalgia del limonero, on aborda la vida dels molts emigrants andalusos que van arribar a Barcelona en els anys 50 i 60.

cifuentes dominguez

@cristinacifuentes

Després de recrear la vida i miracles de Felip V a La corona maldita, ara Domínguez ha fet un retrat sobre la Catalunya actual i la d'aleshores basant-se en l'aportació dels emigrants andalusos que, com els seus pares, van arribar a Catalunya a la cerca de feina, i que plasma en el seu llibre: "Cuando los emigrantes llegan a Catalunya, viven en guetos. Por dos razones: una, porque no es fácil que la sociedad catalana los acoja con los brazos abiertos, pero también porque se sentían más protegidos; era como una especie de área de confort dentro de la pobreza".

dominguez

YouTube

Les paraules que han generat més comentaris per part de la xarxa han estat les que dedica en la presentació de la novel·la: "Catalunya és de tots". Sobre la idoneïtat o no d'aquestes paraules en un moment com aquest, l'autora explica que deu dies abans de sortir publicat, es va conèixer la sentència del Suprem sobre els presos polítics. Domínguez defensa que a l'obra no hi ha política, però sí que deixa anar un "no se puede obviar que la Catalunya que conocemos hoy lo es gracias al esfuerzo de estos inmigrantes que llegaron en los 50 o 60. Quien no lo quiera reconocer no le hace justicia a la historia".  I en la diana situa Oriol Junqueras, de qui lamenta que "dijo en la televisión que un catalán tenía en común con un andaluz lo mismo que con un finlandés, me indigné".

junqueras andalusia

La Sexta

El que sí se sap de Junqueras és quan va estar visitant una família andalusa en un Salvados de Jordi Évole, fent especial amistat amb Eugenia Parejo, que fins i tot el va anar a veure a Lledoners. Però Domínguez parla d'unes altres llàgrimes, les de la seva pròpia mare: "Me llamó llorando: '¿Cómo puede decir eso de nosotros, que nos hemos dejado la vida aquí?'. Algunos literalmente: en las riadas del año 62, en las que murieron 1.000 emigrantes. No murió nadie de la burguesía catalana, que yo sepa. Me pareció una falta de sensibilidad política y humana. En lugar de tener reconocimiento, lo que tienen es desprecio por parte de las autoridades". Atribuir que els mèrits de la Catalunya actual es deuen exclusivament a l'esforç i la feina dels andalusos que van emigrar no ha estat ben rebut per la xarxa:

Mari Pau Domínguez té nostàlgia dels llimoners. Potser tanta llimona li ha amargat el raonament.