Restaurant a Terrassa, programes a TV3, a quin més exitós (Cuines, Joc de cartes, Pop Up Xef), llibres (el darrer, En marxa, cuina! Històries d'un cuiner amb rock'n'roll). Marc Ribas és un rocker entre fogons, un xef amb una barba proporcional al seu talent i la seva telegènia, un cuiner amb bíceps descomunals que sempre ha tingut les coses clares. També, quan sent el segon d'un altre xef, li va aturar els peus després de veure com humiliava el seu equip.
"A un xef el vaig frenar amb un 'Prou!' estil Cuní", reconeix en una entrevista a La Vanguardia. Pel que explica, maltractava els empleats, i quan va veure caure-li una llàgrima a una companya, va esclatar: "Tu no ets ningú per dir-me res", li va dir, irat. La seva resposta, per a emmarcar: "No jeràrquicament, però sí humanament". I físicament. Portent musculat, el seu cos darrera la jaqueta de xef, impressiona, forjat a base d'hores de gimnàs: "45 minuts de cardio i 1h i mitja de peses". Li ve de lluny. Amb 13 anys es va posar a aixecar peses i amb 16 anys ja guanyava competicions. Combinava les peses amb els pinzells. "Dibuixo molt bé des de petit. Vaig acabar Belles Arts i continuo pintant i fent pinzellades a estones".
Les dues aficions li van proporcionar les primeres feines mentre es pagava els estudis: "Treballava a la nit de porter de discoteca. Vaig dissenyar cartelleria i interiorisme de pubs musicals a Sabadell i Terrassa". Això sí, perjura que la nit mai el va confondre com a Dinio: "Em repugnen les drogues i l'embriaguesa". En canvi, li deleixen uns bons macarrons, el vi ranci per cuinar i té clar quin menú li cuinaria a Jesucrist, el personatge cèlebre per a qui li agradaria fer-ho: "Uns canelons amb beixamel. I per postres, crema catalana. Que sàpiguen al cel com de suculenta que és la cuina catalana".