La història entre Marc Márquez i Gemma Pinto no va néixer sota els focus, però va acabar il·luminant-los. Avui és una relació sòlida, visible i, segons els qui els envolten, molt autèntica. Tots dos venen de mons diferents, però han après a encaixar com peces que no buscaven coincidir… i ho van fer.

La vida del pilot mai no va ser tranquil·la. Nou títols mundials, entrenaments, viatges, lesions, pressió constant. Una existència a màxima velocitat. Durant anys va viure centrat en si mateix. Ell mateix ho va admetre: “Vaig estar pràcticament deu anys solter”. Era la seva etapa d'independència absoluta, de focus total en la moto. Vida de corredor. Vida de vertigen.

Gemma Pinto va canviar la vida a Marc Márquez

I aleshores va arribar Gemma Pinto. Influencer, creadora de contingut, professional en ple creixement. Amb el seu món, els seus reptes i els seus projectes. No va arribar per frenar-lo, ho va fer per acompanyar-lo.

La seva relació va començar fa uns anys, sense grans anuncis. A poc a poc. Sense pressa. El març de 2025 tots dos van confessar que feia dos anys que estaven junts i que feia un any que compartien casa a Madrid. Un pas gran i decidit.

Ella ho va expressar amb naturalitat després d'una de les seves victòries: “No podries haver-ho fet millor”, li va dir amb emoció. Ell, que rarament mostra debilitat, ho va reconèixer: “Estem molt enamorats. Tot arribarà”. Frase curta. Ferma. Molt Marc Márquez.

Viure junts els va canviar el ritme. Han afrontat lesions, celebracions, viatges, decisions complicades. I tot i així, s'han mantingut ferms. Van créixer. Van aprendre. Es van escoltar.

Declaracions públiques d'amor

Marc va parlar de la seva vida abans i després de la relació: “Ara estic enamorat”. I no només això: va deixar caure, per primera vegada, la idea de futur: “M’encantaria crear una família… tot té el seu moment”. Una frase que va deixar eco. Gemma tampoc es va quedar curta en sinceritat. Va confessar una d’aquelles veritats que desarma: “No sé què feia abans d’ell”. I va afegir: “Mai l’he pressionat”. La seva manera d’estar. La seva forma d’acompanyar.

Per a ella, la relació ha estat un aprenentatge de límits, de prioritats, d'identitat: “No canvio el que tinc ara per res”, va dir. El seu no és només amor. És equilibri. És respecte. És entendre que quan hi ha diferències d'agenda, de visibilitat o fins i tot econòmiques, no s'han de convertir en barreres. Marc ho va explicar de forma directa: “Quan hi ha diferència econòmica no s'ha de sentir inferior ni dependre de l'altra persona”. Una reflexió madura, poc habitual, que revela com funcionen.

Avui avancen així: junts, amb ritme propi, sense dramatisme, sense pressa. Construint més que posant. Pensant el futur sense obsessionar-se amb ell. Per a ells, el gran pas no és un anunci, ni un viatget romàntic, ni una foto viral. És en el dia a dia. En conviure. En triar l'altre cada matí.

Gemma ho va resumir millor que ningú: “Em fa por la facilitat amb què vaig aprendre a estimar-te”. Així es mouen. Així creixen. Així viuen. Dos mons que corren a diferent velocitat… però que, sorprenentment, han trobat un mateix circuit.