Al restaurant 'Jok' de Barcelona, el local de Joan M. Pou i altres socis, a banda de menjar molt bé, també és un espai excepcional on passar una bona estona i riure de valent amb les propostes d'oci i culturals que allà s'hi fan de manera regular. Per exemple, amb el pòdcast del mateix Pou amb l'Albert Om, el Què t'ha passat?, on els dos amics xerren sobre qualsevol cosa que els hagi passat recentment o exposen el seu punt de vista sobre dubtes existencials, sovint, trivials. Un divertimento sensacional, però no l'únic que té lloc allà. Perquè també podeu trobar un altre pòdcast, Sí, senyora, conduït en aquest cas per dues dones, la Núria Soler i la Viriginie Ribés, un "pòdcast d'humor on es trenquen tòpics sobre les dones als 40".
Per aquest espai han passat recentment l'Elisenda Pineda, el Magí Garcia, el Tomàs Fuentes, l'Oye Sherman, l'Alba Segarra o el Dafnis Balduz a dir-hi la seva, sempre amb el bon humor per bandera, sempre de manera desenfadada i agosarada, dient el que pensen, sense panys calents, tal com raja i fent pixar de riure el públic que està in situ al restaurant o els que ho miren via xarxes. I ara, qui ha visitat el Sí, senyora? Un senyor que sovint remou consciències i diu el que li surt del monyo, un tipus meravellós que els que coneixem bé podem constatar-ho, un dels presentadors amb el cervell i la llengua més afilats, que sempre que obre la boca, ens fa pixar de riure, i que ara ha confessat què va passar un dia que, precisament, va obrir la boca, però no per parlar... el gran Marc Giró.
El presentador del Cara al show de La Sexta o del Vostè primer a RAC1 es caracteritza, entre d'altres virtuts, per ser clar i català quan parla, per no estalviar tot luxe de detalls en les seves explicacions, per picants que siguin i per dir a les coses pel seu nom. Per exemple, parlant de sexe i recordant una experiència passada, temps enrere, quan va conèixer un home a Sitges. Només veure'l, va tenir clara una certesa, "vaig veure clarament que li havia de fer una fel·lació". I dit i fet. S'hi va posar bé, "i quan li vaig baixar els pantalons i els calçotets, tot perfecte"... oh! Sorpresa!, amb què es va trobar? "Em va aparèixer un penis com aquesta columna, escolti... És la cosa més increïble... Ara se m'apareix la Verge i li dic que no. El tinc encara aquell penis al cap".
El Marc és conscient que "no s'ha de mitificar, perquè a mi també m'agraden els penis petits, mitjans, grans, de totes maneres, no he tingut manies amb això, però aquella polla la tinc al cap, era preciosa". Fins i tot recorda què li va dir a l'home, que era nord-americà, estant "de genolls", i això que "a mi no m'agrada parlar molt amb els homes", però aquesta vegada sí va parlar, per dir-li un explícit i agraït "Thank you very much", "moltes gràcies".
Marc, meravellós. I té tota la raó, hi ha records inesborrables, que per un motiu o un altre, sempre tornen al teu cap: una olor, un paisatge, una frase... o el que tenia aquell nord-americà entre les cames.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!