No ens cansem ni ens cansarem mai de recomanar les converses delicioses que tenen lloc de manera mensual entre dos amics, dos companys de professió, dos comunicadors majúsculs com l'Albert Om i el Joan M. Pou a la cocteleria del 'Jok', el restaurant de Barcelona del qual n'és soci el narrador de RAC1. Converses desacomplexades, on parlen de coses que no us podeu imaginar, del dia a dia, de les petites coses que fan que la vida sigui millor. Xerrades sota el lema Què t'ha passat? I a aquest parell els hi ha passat de tot.
L'ultima entrega ha tingut lloc recentment, passat Sant Jordi. I el tema amb el qual han començat la nova trobada és d'aquells que ens agraden molt als catalans, relacionat amb l'escatologia, nosaltres que som molt de parlar de femtes i deposicions, o que fem cagar el Tió. Agraeixen el comentari d'una oient, que els diu que els fa somriure quan s'ha hagut de fer una colonoscòpia. El Pou i l'Om també exposen les seves experiències quan se n'han hagut de fer, i la cosa ha derivat, de manera sensacional, en com és el moment en el qual van a comprar paper higiènic. Admet l'Albert que ell ho aborda de manera diferent a com ho fa la seva parella, la periodista Eva Arderius. Faltava paper de vàter a casa, qui pugui, que en compri..., diu.
En tornar, tots dos n'havien comprat, cadascú amb el seu mètode. Ell va comprar un paquet de 9 rotllos, "tampoc cal fer ostentació. Me'l vaig posar sota l'aixella, com si fos el diari, una mica protegit. Es veia, però t'hi havies de fixar". Com ho va fer ella? "Va comprar el paper i altres coses, i les altres coses les portava a la mà i la bossa la va fer servir només per amagar el paper de vàter". "Prefereix que li caiguin les altres coses i amagar el paper", apunta el Joan M., que comparteix la seva experiència, "vaig pensar en tu i l'Eva", li diu a l'Om. Diu el de RAC1 que l'altre dia, a L'Escala, on viu, va comprar un paquet de 24 rotllos, "amb la seva nansa. I vaig sortir a una de les avingudes principals de L'Escala, ple dia, cap al cotxe i vaig aixecar el cap, com orgullós".
El Pou també va pensar en l'Om i la seva parella, "al 'moment escombreta'. A casa, al lavabo, tenim una escombreta, el mànec i al final del pal, l'escombreta enroscada. L'últim dia que vaig haver de menester l'escombreta... s'havia desenroscat. Agafo l'escombreta pel mànec, aixeco el pal, i l'escombreta estava al final del pot. El primer que penso?: 'Què farien l'Albert i l'Eva?'". L'Albert respon que "comprar-ne una altra". I el Pou: "vaig pensar que pensaríeu: 'Això no serveix, ho fotem a la bassa i en compro una altra'. Però a mi què em surt de dins fer?", es va dir. "Vaig posar la mà dins del pot, vaig agafar l'escombreta, la vaig enroscar, la vaig fer servir, la vaig tornar a posar i em vaig rentar les mans com si estiguéssim en pandèmia. Vaig pensar en tu"... "T'agraeixo molt que quan veus una escombreta de vàter pensis en mi".
Després, ha estat sensacional quan han parlat dels missatges de WhatsApp que s'han enviat l'un a l'altre, després de tants anys d'amistat. Recuperin el capítol, que no se'n penediran. Hilarant. Albert Om i Joan M. Pou, meravellosos. Facin-me cas: paguen molt la pena les converses d'aquest parell, parlant del que sigui. També de paper higiènic i escombretes de vàter.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!