En l'episodi #33 del pòdcast Rutas de éxito, presentat per Marius Cozma, un testimoni esgarrifós ha deixat sense paraules l'audiència. Marc, un camioner veterà amb més de dues dècades a la carretera conegut a les xarxes com a Traginer de Tona, ha confessat el que pocs s'atreveixen a dir: sí que és possible guanyar entre 3.000 i 4.000 euros al mes, però el preu que s'ha de pagar és passar tres setmanes seguides lluny de casa.
«Jo no enganyo ningú. Jo explico el meu dia a dia, tant el que és bo com el que és dolent. I, sobretot, el que vull donar a entendre és que a qui vulgui pujar a un camió a fer internacional o nacional, això li ha d'agradar», va declarar Marc durant la xerrada, deixant clar que aquesta feina no és per a qualsevol. Amb un llenguatge directe i sense embuts, va descriure la realitat dels qui mouen l'economia espanyola a cop de tacògraf i nits interminables a la carretera.
El sacrifici darrere del sou d'un camioner internacional
El que en aparença sembla un salari atractiu amaga una rutina carregada de sacrificis. Marc va revelar que en els millors mesos amb viatges internacionals pot arribar als 4.000 euros, però només si està disposat a viure pràcticament a la cabina del seu camió. «Ningú no et regala res. Sí, s'hi guanya. És clar, però t'ho has de treballar», va sentenciar. Així mateix, el camioner va explicar que la clau és saber fer anar el tacògraf, el dispositiu que regula les hores de conducció i descans. Segons ell, molts novells fracassen perquè no entenen com administrar el seu temps a la carretera: «Cada hora és or», va afirmar.
La realitat és clara: mentre la majoria de la població gaudeix dels seus caps de setmana en família, aquests professionals estan creuant Europa, conduint de nit i suportant la solitud de carreteres interminables. I, tot i que la llibertat és un dels atractius més esmentats de l'ofici, Marc adverteix que es tracta d'una llibertat «entre cometes»: sempre sota la pressió de complir lliuraments i horaris impossibles.
De la passió al desgast: la doble cara de l'ofici
Marc, que es va iniciar en el món del transport després d'abandonar la construcció, assegura que la passió pels camions va ser el que el va atrapar en un inici. «Cada viatge pot ser una aventura, coneixes llocs, gent diferent. Però si no t'agrada de veritat, millor ni pugis al camió», va advertir. Ara bé, aquesta passió inicial contrasta amb el desgast físic i emocional que descriu ara. El veterà de l'asfalt recorda que ha recorregut mig continent transportant mercaderies de tota mena: des de productes frigorífics fins a càrregues de gran volum. No obstant això, insisteix que el romanticisme desapareix aviat quan el cansament i la distància amb la família es converteixen en el pa de cada dia.
En la seva intervenció, també va apuntar a la precarietat que molts dels seus col·legues pateixen, assenyalant que no tots assoleixen les xifres que ell esmenta: Molts amb prou feines arriben als 2.000 euros perquè no estan disposats a sortir tres setmanes seguides o perquè treballen en empreses que paguen malament.
El testimoni de Marc a «Rutas de éxito» posa sobre la taula una veritat incòmoda: ser camioner internacional a Espanya pot ser rendible, però a costa de perdre el contacte humà més bàsic: la família i la llar. El mateix moderador, Marius Cozma, no va dubtar a subratllar la duresa d'aquestes condicions, mentre Marc insistia que l'essencial és ser realista abans de pujar a un camió: «Si ho fas només per diners, no ho facis». Aquí no hi ha dreceres, només carretera i sacrifici.