Manuel Valls sembla que mai no ha sentit allò de “no mosseguis la mà que et dona de menjar”. Durant els mesos previs a les eleccions municipals del 26-M, un munt de grans empresaris catalans i espanyols li van sufragar la campanya perquè aconseguís ser el nou alcalde de Barcelona i ensorrar l’independentisme. L’exprimer ministre francès els va exigir 20.000 euros mensuals. I ells van pagar de gust. El que va passar després és de sobra conegut: Valls va obtenir uns resultats pírrics, molt per sota del que esperava (6 regidors d’un total de 41). Quin disgust per als que hi havien invertit... tot i que se’ls va passar de seguida quan van veure que podien pactar amb Ada Colau per a fer-la alcaldessa i desterrar l’independentisme, que s’havia imposat a la ciutat. Millor això que res, van pensar.
Sergi Alcàzar
EFE
Però el que no podien imaginar alguns d’aquests empresaris catalans com Mariano Puig (el magnat de l’imperi de perfums Puig) o la seva pròpia dona, Susana Gallardo (hereva dels laboratoris Almirall), és la punyalada per l’esquena que Manuel Valls els clavaria després d’untar-lo de diners. A més d’un se li deu haver travessat el cafè i es pot haver ennuegat amb la torrada després de llegir, aquest matí, l’entrevista que Salvador Sostres li ha fet al diari ‘ABC’. El titular ja ve carregat d’intencions: “En Barcelona la burguesía es muy de pueblo”.
GTRES
El candidat de les elits de Barcelona s’ha despatxat a gust contra la burgesia catalana, als quals titlla poc menys que de provincians: “París, Londres, Madrid son ciudades pero también capitales del Estado. En Barcelona la burguesía es muy local, muy cerrada, muy pequeña, muy de pueblo”. Manuel Valls escup sobre uns empresaris que, segons el seu punt de vista, no entenen com funciona el món perquè no viuen en una gran capital. El to paternalista de l’exprimer ministre francès, que alliçona els burgesos de Barcelona perquè en saben menys que ell, que ve d’una gran ciutat com París i vol representar els poders d’una altra gran capital com Madrid, desprèn un tuf de superioritat que tira cap enrere. “Han renunciado a su papel. La economia ha cambiado, el mundo ha cambiado y la burguesía catalana ha vivido de un modo muy patrimonial, sin querer entender ni liderar este cambio”, sentencia.
Sergi Alcàzar
GTRES
Manuel Valls i Salvador Sostres acaben l’entrevista amb paraules d’agraïment per al jutge Marchena (“una figura importantísima. Orden, Ley y higiene”) i amb algunes confessions personals. Cançó preferida? ‘Fernando’ d’ABBA. I la pel·lícula? ‘Mamma Mia’. El mateix que deuen haver pensat alguns noms importants de l’Upper Diagonal després de llegir com el seu candidat els deixava com un drap brut.