El Manel Lucas és algú molt estimat a Catalunya, des que els oients de RAC1, el sentíem cada migdia amb el Toni Soler i el Queco Novell parlant de l'actualitat política fent-nos pixar de riure al Minoria absoluta, i també, quan vam començar a veure'l al Polònia de TV3, amb imitacions hilarants, especialment la del dictador Franco o la del cantautor Lluís Llach.

Els que el coneixen diuen d'ell que el Manel es fa estimar. Tot bonhomia, fa un any, però, va rebre el cop més dur de la seva vida. I és que fa un any moria la seva parella, la seva dona, d'un maleït càncer amb només 59 anys. La Mària Sànchez, cara coneguda dels Informatius de TVE a Catalunya, reportera i presentadora, vinculada a la informació social i política barcelonina, i mare dels dos fills de la parella, dos fills adolescents, el Marcel i la Marina. En saber-se la trista notícia, els companys de TVE a Catalunya la van recordar al programa Cafè d'idees, després que, evidentment, el seu marit encongia el cor dels seus seguidors amb la trista notícia, missatge que va commoure els amics de la parella, com Toni Soler:

Tuit Toni Soler
 

El passat dissabte va fer exactament un any que va morir la Màlia, i a El Suplement de Catalunya Ràdio li van voler retre un sentit i merescut record, de la mà del seu estimat company de vida. Roger Escapa, només començar, ja ens emocionava dient d'ella que era "una dona talentosa, discreta, resolutiva, dialogant i sempre disposada a ajudar els més joves, els que veníem al darrera" i recordant que "poc després de morir, la Mària va aconseguir una cosa molt poc habitual: tots els grups municipals de l'Ajuntament de Barcelona es van posar d'acord per atorgar-li la Medalla d'Or al Mèrit Cívic a títol pòstum", destacant el vincle que tenia amb Ciutat Meridiana, apropant notícies sobre aquest districte de Barcelona. "Ara, els veïns de Ciutat Meridiana l'han escollit a ella per posar nom a la Biblioteca Zona Nord, que ara es dirà Maria Sànchez. Ha passat només un any i el Manel òbviament continua fotut, però procura mirar endavant".

Evidentment, llevar-se cada dia i no tenir al costat la dona de la teva vida, és dur. Patien per ell de cara al primer Nadal sense ella, però el Manel reconeix que més dur que aquestes dates assenyalades, és un dia de cada dia: "És més dur aixecar-te un dia a casa i agafar el saler i enrecordar-te de com aquest saler el vas comprar amb ella o posar-te el cafè amb llet i que agafis la seva tassa. Els moments de xoc i de dolor no tenen per què ser els moments emblemàtics".

L'emoció s'ha apoderat del Manel quan ha assumit que "és un moment tan complicat que cadascú el viu com pot o com millor sap. Jo he intentat que la gent em pugui preguntar i parlar, m'encanta parlar de la Mària, si em pregunten per la malaltia els hi explico amb tota normalitat. Però costa molt donar lliçons en aquest sentit. Sí és veritat que la mort és, no sé si la tenim ben entesa o no. És un pal, assumir que tots ens morirem, però quan passa és molt difícil d'assumir, i més quan has estat més de 35 anys sent amic, parella, marit i pare dels seus fills. Sempre m'ha agradat explicar coses de la Mària, quan estava viva també".

Segur que a la Mària, allà on sigui, li agradarà veure que el seu estimat parla d'ella amb l'amor que es veu. Una abraçada enorme pel Manel Lucas. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!