Beneït sigui el que va tenir la genial idea que les estrelles de TV3 parlessin dels seus fills per les xarxes socials del SX3. Sí, la cadena catalana pels més petits, sovint, qüestiona a moltes de les seves grans figures perquè es confessin sobre la seva situació a casa. Entre la tendresa de les seves paraules i la imaginació dels seguidors pensant en la seva vida quotidiana, SX3 aconsegueix el seu objectiu: apropar a les cares més conegudes de la família als espectadors. Aquí mateix hem parlat de molts fills, els d'Òscar Dalmau, els d'Òscar Andreu, els d'Ariadna Oltra... Doncs bé, aquest cap de setmana ha tocat a una altra figura: Manel Alías.
Un dels millors reporters de TV3 va deixar empremta en la seva cobertura a Rússia, on va fer vida durant anys i on, meravellosament, va trobar l'amor. Aquí mateix vam conèixer en el seu dia a la seva parella, Gènia, amb qui va convertir-se en pare. Ara a Catalunya, la família és feliç i, òbviament, no va dubtar a parlar dels fills: un de 15 anys que ja tenia la parella i un altre de 5, que van tenir junts. L'entrevista per SX3 comença de forma espectacular, atents: "El metge em va dir que seria bo que el nen estigués quatre hores diàries a l'aire lliure, sota zero". Tot seguit, el periodista es presenta: "Soc el Manel Alías Tort. Tinc dos fills, un de 15 anys i un de 5... Està tot dit".
El protagonista confessa: "Els meus dos fills són nascuts a Moscou. Això ja d'entrada ja marca. El fill petit, per exemple, va néixer quan al carrer, si no m'equivoco estàvem a -12 o -14. El petit pràcticament ni se'n recorda. Ell sap que és nascut a Rússia, però va venir amb 2 anys aquí. El gran sí, però ara per les circumstàncies del país no hi anem. Per tant, és com una cosa ja llunyana". Manel Alías toca la fibra parlant sobre com va conèixer el seu fill gran: "Al meu fill gran el vaig conèixer amb 7 anys. És a dir, ja estava fet. Amb el segon ja vaig participar en la fabricació, però amb el gran no. El vaig conèixer amb 7 anys, amb totes aquelles pors de si t'acceptarà, de si no... I m'ho va posar molt fàcil. Hi tinc una relació molt bonica i ara, amb l'altre, estic vivint l'època que encara jo no he viscut com a pare. Dels 0 als 7, no ho havia fet, ara passem pels 5. Dels 7 endavant ja m'ho conec".
Ara, la família viu amb la mare de la Gènia i així ho porten: "Ara mateix tinc la sogra a casa. Això vol dir, com que tenim les habitacions comptades, no tenim cap habitació extra, la sogra està ocupant l'habitació del nen petit. I el nen petit, el de 5 anys, entre jo i la meva dona. Hem de fer veure que no ens agrada, però en realitat m'encanta que estigui allà... Això no pot ser... S'ha d'acostumar a anar a dormir al seu llit... Però ara en tinc un d'adolescent. L'adolescent ho voldria fer tot sense els pares. Entra i va directe a l'habitació, li intentes fer un qüestionari ràpid i tot són sí, no, pam, pam fins que tanqui la porta: fins aquí". El protagonista viu l'adolescència del seu fill gran com qualsevol pare i reconeix que la relació entre els dos petits és fantàstica: "Que es portin tanta diferència d'edat és bo i és dolent a la vegada. El petit pot entrar en el territori del mal a una edat molt precoç. Es porten molt bé i estic molt content de la relació que tenen". Quina meravella de família.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!