Malú ha decidit confessar un d'aquells secrets que molts artistes guarden sota clau i ho ha fet sense el menor pudor. Perquè darrere dels focus, els grans concerts i les ovacions interminables, la cantant també té les seves manies. I una d'elles, probablement la més comentada, té a veure amb una cosa tan bàsica i íntima com la roba interior.
I és que quan un concert surt rodó, quan tot flueix i la connexió amb el públic és total, Malú no s'arriscava. Si aquella nit ha estat màgica, hi ha alguna cosa que es repeteix sí o sí en el següent xou. “Si el concert va molt bé, repeteixo la mateixa roba interior que hagi portat”, va confessar entre rialles, deixant clar que en el seu cas la superstició pesa més que qualsevol manual d'estilisme.
El tanga de la sort existeix... i es renta
D'aquesta manera, l'artista ha reconegut que té el que ella mateixa denomina "el tanga dels concerts". Una peça que ja forma part del ritual previ a pujar a l'escenari. Això sí, amb matisos importants. Malú va deixar clar que es repeteix, però passa abans per la rentadora.
I és que quan portes anys girant, aprenent a llegir el públic i jugant amb l'energia del directe, qualsevol detall que et doni seguretat es converteix en or. Encara que aquest "or" vingui en forma de roba interior fetitxista.
Maniàs, rialles i zero complexos
La realitat és que la confessió no només ha provocat rialles, sinó també simpatia. Perquè Malú no ho explica des de la pose, sinó des de la complicitat. Sap que és una mania absurda, però també sap que forma part del xou… encara que ningú la vegi. D'aquesta manera, la cantant se suma a la llarga llista d'artistes que reconeixen supersticions sense complexos. I ho fa amb una barreja perfecta d'humor i sinceritat. Res de misteri, res de divismes. Aquí hi ha concert, suor, nervis i tanga de la sort.
Així doncs, mentre el públic vibra, canta i aplaudeix, Malú somriu sabent que tot està al seu lloc. Micròfon a punt, veu afinada i la peça adequada. Perquè a l'escenari, com a la vida, de vegades no es tracta de canviar-ho tot, sinó de no tocar el que funciona. I si és superstició, millor riure-se'n i seguir cantant.