La carrera de Macarena Gómez va canviar per sempre el 2007. Fins aleshores havia treballat en cinema, en sèries de prestigi i en nombrosos projectes independents. Però aquell any va arribar Lola. Va arribar La que se avecina. I amb ella, un personatge que no només va transformar la seva popularitat, sinó també la seva manera de viure la professió. Gairebé dues dècades després, l'actriu continua en la sèrie que la va convertir en un rostre imprescindible de la ficció espanyola.
Al podcast Ac2ality, Gómez va repassar aquests anys de trajectòria. I, com era inevitable, la conversa va girar cap a la sèrie que ha marcat la seva carrera. Una de les presentadores va llançar una frase que molts fans ja havien comentat abans: ser actor a La que se avecina és com guanyar la loteria. Macarena no ho va dubtar. Va somriure. Va assentir. “Ho és. Totalment. Tant de bo duri tota la vida”, va confessar. Dins de la precarietat del sector, tenir una feina fixa durant tant de temps és un tresor. Perquè no totes les oportunitats a la televisió espanyola tenen tanta estabilitat. Ni tanta visibilitat. Ni tanta capacitat de sostenir una carrera durant tant de temps.
És com si et toqués la loteria, però en l'aspecte emocional
Però la xerrada també va abordar un tema més complex: la idea, molt estesa, que actuar en una sèrie tan popular et converteix en ric. És així? La seva resposta va ser rotunda. “No. Et fas ric emocionalment”. La frase desmunta un dels grans mites del sector. “Què us penseu, que ens fem rics els actors?”, va afegir. No és una queixa. És un recordatori de la realitat: la majoria dels intèrprets espanyols viuen amb ingressos molt inferiors als que la gent imagina.
Gómez va voler explicar la diferència entre la ficció i l'economia real de l'ofici. Si es comparen els sous d'Espanya amb els d'un actor britànic o nord-americà que treballa per a HBO o Netflix, la distància és enorme. Tant, que l'actriu va preferir quedar-se en silenci abans que entrar en detalls. No calia. El missatge era clar: “No et creguis que són xifres desorbitades”.
Massa boques menjant del mateix pastís
A més, va recordar una cosa que el públic sol oblidar. El salari brut no és el que acaba arribant al banc. Un percentatge important va per al representant. Una altra part, per als impostos, com qualsevol altre treballador. I, després de tot, el que queda és un sou "bé, a gustet", segons les seves paraules, però molt lluny dels caxés milionaris que es manegen a Hollywood
Tot i així, Macarena Gómez no es queixa. Agraeeix la seva estabilitat, el seu personatge i el formar part d'una sèrie que manté un enorme èxit any rere any. I sobretot, agraeix poder continuar treballant en allò que estima. Perquè, com ella mateixa diu, en una indústria tan precària, una oportunitat com La que se avecina no és només una feina. És gairebé una loteria. I a ella li va tocar.