Boníssimes notícies les que ens arriben des d'Instagram: un matrimoni famós i mediàtic ha compartit la millor de les notícies, comencen a veure la llum al final d'un túnel esgarrifós. El de la malaltia salvatge que des de fa gairebé un any ha posat les seves vides cap per avall. Especialment, la d'ell, clar: parlem de Luis Canut, guionista i productor valencià, qui va contraure una meningitis criptocòccica, una infecció en el cervell molt resistent i destructora. Des del passat mes de març que ningú sabia d'en Luis, més enllà dels informes que la seva dona, la presentadora de televisió Patricia Pérez, compartia a xarxes socials i a entrevistes. El calvari ha estat intens i amb episodis terrorífics, però hi ha motius per a l'esperança i la il·lusió.
És ben cert que la Patricia ja havia anunciat que el seu home havia superat la pitjor part i que es trobava en un procés lent, però ferm, de recuperar l'autonomia. No és poca cosa: Pérez havia informat que "no ve de un ojo y del otro no tiene vista frontal. Ahora ya anda, pero salió en silla de ruedas. Llegó a pesar 52 kg, perdió su mente total. Ahora, por suerte, ya es él. Pero bueno, sí que perdió memoria a corto plazo, el oído..." El present d'en Luis era tan inquietant que veure'l somriure i expressar-se resulta commovedor.
La Patricia compartia fa unes hores un vídeo amb sorpresa: començava com un més de tantes actualitzacions que ha anat pujant durant aquesta tortura, responent les preguntes dels seguidors i seguidores que s'interessaven per l'estat actual de Canut. "Espera un segundo", deia, i a l'instant apareixia acompanyada d'un Luis molt canviat, sí, però que traspuava felicitat. "¡Lo llevo muy bien! Es verdad que llevo ya muhco tiempo, de rehabilitación 6 meses, més los 5 del hospital". Pérez, experta presentadora i que ha entrevistat a molta gent al llarg de la seva carrera, estirava el fil: "¿Te cambió la vida, o no?" Canut, amb naturalitat espaterrant: "Me ha cambiado mucho la vida. Si te soy sincero, lo que más me limita es la vista. Realmente, no ver es... yo lo llevo bien, con el ojo derecho no veo nada pero con el izquierdo cada vez veo más. No veo, pero me puedo desenvolver por la calle si voy tranquilo y en entornos que más o menos conozco. Me dan contrastes y puedo andar con más seguridad".
La Patricia continua amb el seu formulari, un dels més especials de la seva existència: "El otro día me preguntaron si tenías sentido del gusto..." En Luis: "No". Tots dos es peten de riure, és entendridor. No en tindrà gust, però de sentit de l'humor van ben servits. "Mejor, porque cocino yo...", remata la televisiva. "Gusto y olfato no. Y oído muy poquito", continua en Luis, que les està passant realment magres. "Tengo un pitido muy fuerte en el izquierdo, y el derecho muy taponado". Però el més dur de tot plegat, confessa, "ha sido recuperar el peso y la musculatura. Perdí 18 kilos, que fue lo que me llevó a la silla de ruedas. Ahora tengo un problema de un nervio en la pierna, se me duerme, pero no se me nota al andar". Conclou: "No soy presumido, pero no quiero ponerme a mirar todo lo que me pasa. No voy a parar". El vídeo paga la pena. Quina alegria sentim per ells, malgrat les seqüeles i totes les desgràcies. Patit i a poc a poc, superant. Enhorabona.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!