L'escriptora Lucía Etxebarria ha rebut de valent a xarxes socials. No és cap novetat per a la guanyadora de premis de renom, com el Nadal o el Planeta. Això sí, no té tant d'èxit amb les seves creacions literàries tuitaires. Si existís un guardó en aquest àmbit, aconseguiria la distinció a la piulada més inoportuna i criticada. Ja la coneixem, a Etxebarria li va la marxa, i sembla que tot el que escriu a la xarxa ho fa amb un esperit inequívoc: el de provocar. I déu-n’hi-do si no ha causat un notable enrenou opinant sobre les mobilitzacions arran de la sentència del Procés, concretament amb l'ocupació de l'aeroport del Prat del Llobregat. A la Lucía no li va agradar. El considera un greuge, una tortura pels viatgers, un suplici per aquells que havien de volar. Ara bé, no diu el mateix quan 'la movida' té lloc a 9.236 quilòmetres de distància: A ella, quan la cosa "le pilla lejos", li agrada molt més, com a Errejón.
Lucía Etxebarria el campamento Telecinco
Un usuari de la xarxa ha posat de manifest la doble moral de l'escriptora, comparant la seva piulada sobre el 14-O a Catalunya i el que està passant a Quito, Equador, on els col·lectius indígenes han pres els carrers i han posat el govern de Lenín Moreno contra les cordes. Un "no se protesta contra la vida de los otros" versus "fuerza y compromiso", segons la banda 'del charco' on li ha tocat viure a l'exconcursant de realities i autora de columnes ben tronades. A Madrid tot es veu amb d'altres ulls, i així recorda els seus anys a Equador, on assegura que la van tractar com a una deessa. No recordem expressions com aquestes durant les seves peripècies (que en va tenir, i moltes) a Catalunya, una terra i un poble que la va acollir fins que "se le acabó el amor". La xarxa l'ha destrossat amb tota mena de qualificatius.
Troba les set diferències. pic.twitter.com/kohYNh8ce7
— Autoproclamat Ruana (@josepruana) 15 de octubre de 2019
Lucía Etxebarria @lucia_etxebarria_
Es de la colla dels serrats, els evole, la Torres, els de free Tibet i Sàhara occidental, els de totes les lluites son bones menys les que trenquen Espanya.
— Lluís Gallén ll*ll🎗 (@lluisgallen) 15 de octubre de 2019
La primera llei fonamental de la Teoria de l’Equidistància Quàtica diu que quant més lluny i menys li afecta personalment un conflicte, menys equidistant és el subjecte
— daviddrh 🎗 (@daviddrh) 15 de octubre de 2019
Els d'Ecuador que protestin, que "me pilla lejos" i no em molesten
— Olga (@OlgaCat63) 15 de octubre de 2019
És del club del "feu vaga general però sense molestar".
— Xavi Segarra 🎗️ (@xavi_segarra) 15 de octubre de 2019
Es una miserable
— Pilar Gonzalez 🎗 (@pgrocapgroca) 15 de octubre de 2019
Queda clar que no la tractem amb suficient amor, a aquesta trujota.
— Eduardvarorn (@eduardvarorn) 15 de octubre de 2019
Aquesta està més p'allá que p'acá.
— Freedom 🇧🇪🇨🇭🏴🇩🇪 🎗 (@FreeJordis1O) 15 de octubre de 2019
Trobar les Coixet diferències.
— Loan Shark #FreeAssange (@LoanSh4rk) 15 de octubre de 2019
Protestes low cost.
— AC (@ArnauCastells) 15 de octubre de 2019
Otra que se le ha ido la mano con el prozac...
— Fran Ruiz (@RuizFormulafran) 15 de octubre de 2019
Quan l'equidistància, la comoditat i la incontinència verbal s'ajunten, el resultat només pot ser un: l'escarni de tots aquells als que has ofès.