José María Sanz, més conegut com Loquillo, acaba de provocar un petit enrenou a les xarxes socials després de protagonitzar un vídeo des d'un aeròdrom militar. El cantant barceloní adreça paraules d'agraïment i escalf als aviadors de les forces aèries espanyoles, tot just després d'haver pujat a un caça McDonell Douglass, que a l'exèrcit de l'aire coneixen com C-15. "Hola soy Loquillo, quiero saludar a todos los aviadores del ejército del aire y del espacio. Es un placer estar aquí, hemos estado con la banda, recorriendo todas las instalaciones, nos hemos montado... en esto, y la verdad es que estamos muy contentos que nos hayáis tratado tan bien". Com a salutació no guanyarà cap premi a l'originalitat, tampoc a l'entusiasme. Malgrat tot, s'ha guanyat una medalla. O dos. 

La primera? Ho deduiran amb facilitat. Podria ser el guardó al vestuari més deixat: els pantalons que duu a la gravació són, directament, impresentables. No parlem ni d'estil, ni de color, no. El que converteix l'estampa del Loquillo Top Gun en un nyap és que no els ha planxat des que els va treure de l'embolcall. Fa mal a la vista. Serà que clar, el Loco no ha agafat una planxa en sa vida, hulio. O potser coses de la mala reputació. I mira que 'la chupa' se l'han regalat, i ni així.

Aix, "la mala reputación". Un dels temes més coneguts del cantant, i que resulta imprescindible per analitzar la seqüència. Aquella lletra deia, en una de les estrofes, el següent: "En la fiesta nacional yo me quedo en la cama igual, que la música militar nunca me supo levantar. En el mundo, pues, no hay mayor pecado, que el de no seguir al abanderado". Això ho cantava el 1988, amb 28 anys. Era rebel, amb tocs antimilitaristes, fins i tot contrari a l'ideari del bon espanyol. I ara com ens hem de veure. amb 62. Deu ser que està fent amics per aconseguir més bolos, facturar. Shakira atonyina Piqué i ell li fa la gara-gara a l'exèrcit. Màxima puntuació en "coherència", el principal motiu per atorgar-li la segona medalla abans esmentada: la de la hipocresia.

Loquillo RTVE.es
Loquillo cantant 'La mala reputación'/ RTVE.es

L'antiga mala relació de Loquillo amb les forces armades es remunta als seus años mozos. Amb 21 anys i triomfant com a cantant de rock, el criden a la mili. Fa temps explicava a 'El Mundo' que "recibí la noticia con odio y furia-muy shakesperiano-. Iba a servir una bandera contra la que luchó mi padre: sargento de Carabineros de la República". El van destinar a l'Armada, passant per les bases de Vigo i Cartagena, com a operador de ràdio. Durant l'any a files es va fer el primer tatuatge, va comprar "drogas blandas para personal con rango y marinería bajo mano" i fins i tot "inyecté heroína a un marinero que había embarcado con síndrome de abstinencia". Quines coses s'aprenen a l'exèrcit, vaja. I la rematada: "El estado era el dueño de mi vida. Me amenazó con la cárcel si no me presentaba". Deu ser que ha oblidat tot això, ara que és el fan número 1 dels militars, dels unionistes, dels antiindepes. El posen a parir, clar. Però això no és pas gaire nou.