José María Sanz Beltrán, més conegut com Loquillo, és una de les figures més emblemàtiques del rock espanyol. Als seus 64 anys, continua mantenint la força i el caràcter que el van fer famós. Però el seu camí no va ser fàcil. La música va ser la seva via d'escapament d'una joventut marcada per la precarietat i la vida en un pis petit a Barcelona.
Loquillo va néixer el 1960 a Barcelona, en ple barri del Clot. Créixer allà no va ser senzill. Recorda que compartia un espai reduït amb diverses persones. “Vivía en un pis de 48 metres quadrats amb cinc persones. Llavors, o surts d'aquí o et converteixes en una rata”, va confessar en una entrevista per a Jot Down. Aquesta necessitat d'escapar va ser el que el va impulsar cap a la música i la cultura urbana.
Tot va començar a finals dels 70
El seu primer contacte amb el món artístic va ser escrivint a revistes musicals. Després va arribar als escenaris, formant grups que marcaríen tota una generació. A finals dels 70, juntament amb Carlos Segarra de Los Rebeldes i altres amics, va formar Teddy Loquillo i els seus companys. Més tard es va unir a Los Intocables, on va coincidir amb Sabino Méndez, amb qui posteriorment fundaria Loquillo y Trogloditas.
Aquella banda es va convertir en un referent del rock espanyol dels 80, deixant cançons icòniques com Cadillac solitario, La mataré o El rompeolas. L'èxit va arribar amb grans gires, contractes amb multinacionals i el reconeixement del públic. Tanmateix, la vida artística també va portar discrepàncies internes, que van portar Sabino a abandonar temporalment la banda
Loquillo no es va aturar. La seva capacitat per reinventar-se li va permetre explorar altres gèneres i projectes. Ha passat del rock al swing, ha produït documentals i obres de teatre, i fins i tot ha provat l'actuació cinematogràfica. Al llarg de més de tres dècades, s'ha mantingut en primera línia gràcies al seu talent i determinació.
Més de tres dècades sent una referència
El personatge Loquillo va néixer de la combinació de la seva actitud, estètica i carisma sobre l'escenari. Segons ell mateix explica, va ser amb el disc Dónde estabas tú en el 77 (1984) quan va començar a prendre forma. Abans, només eren intents i aproximacions. Però el públic el va consolidar com un ídol, diferent de la resta. La seva figura es va forjar en un context en què el punk espanyol arribava tard i la normalitat imperava entre els joves de l'època.
Loquillo recorda les seves influències: The Clash, Ramones i les bandes madrilenyes com Nacha Pop o Alaska y los Pegamoides. Tot plegat barrejat amb la vida de barri de Barcelona i el desig d'escapar de la realitat limitada de la seva joventut. Per a ell, la música era una sortida i una forma de sobreviure i projectar-se més enllà dels 48 metres quadrats que compartia amb la seva família i amics.