La imatge de Loquillo és inseparable dels escenaris. Als seus 64 anys, el músic barceloní va confessar al pòdcast El sentido de la birra que va ser precisament la música la que li va salvar la vida en un dels seus moments més delicats. “Després de la crisi cardíaca que vaig tenir, la millor manera que vaig trobar va ser continuar a l’escenari”, va afirmar amb rotunditat.
La música com a medicina
Loquillo va defensar el poder sanador del seu ofici: «La música cura. S’utilitza en moltes teràpies i en el meu cas va ser la forma de medicar-me bé». L’artista va afegir que abandonar els escenaris seria per a ell sinònim d’escurçar la seva vida: «La música té un poder curatiu absolut».
No obstant això, va reconèixer la cara amarga de l’èxit: “Enfrontar-te a 17.000 persones i després arribar a l’hotel i estar sol no és fàcil. El xarampió de l’èxit o del fracàs són iguals, efímers, però iguals. Hi ha gent que no aconsegueix passar-lo i es queda aquí”.
El rock segueix viu
Durant la xerrada, va repassar l'enregistrament del seu últim projecte, en què van participar figures com Dani Martín, Bunbury, Andrés Calamaro, Manolo García, Miguel Ríos o Nacho Vegas. Una nòmina d'artistes que, segons ell, no tindria cabuda ni al millor festival.
I tot i que fa dècades que sent que el gènere ha mort, Loquillo es va mostrar convençut que el rock conserva tota la seva força. “El rock and roll és vampíric, absorbeix d’altres estils i sempre hi ha causes per les quals cridar. Quan tot va malament, el rock and roll hi és. Quan tot va bé, hi ha el pop”, va sentenciar.
Conscient del desgast que comporta viure de la música, l'artista insisteix que per a ell no hi ha alternativa: l'escenari continua sent el seu refugi i la seva manera de tirar endavant.