La confessió de Lolita Flores va deixar sense alè els seus seguidors i el públic en general. L'artista, filla de l'eterna Lola Flores, va decidir obrir el seu cor i exposar la crua realitat d'una etapa marcada pel dolor, l'abús de substàncies i la culpa. Una confessió que no només sorprèn per la seva cruesa, sinó també per com de prop que va ser de perdre-ho tot: família, carrera i fins i tot la vida.
Durant una íntima entrevista, Lolita va admetre que la seva baixada als inferns va començar després de la mort de la seva mare i, tot just dues setmanes després, la pèrdua irreparable del seu germà Antonio. Dues tragèdies en tan poc temps van ser l'espurna que va encendre una espiral d'autodestrucció on l'alcohol, la cocaïna i el cànnabis es van convertir en el seu refugi. "Em ficava ratlles de coca, bevia més del compte i fumava porros", va confessar sense embuts.
Les addiccions de Lolita Flores: el costat ocult de la fama
El testimoni de la cantant reflecteix la cara més amarga del món artístic. Segons ella mateixa va relatar, moltes nits acabaven en autèntics esclats emocionals: camerinos destrossats, llàgrimes interminables i matinades senceres acompanyada només d'una ampolla de whisky i drogues. "Va ser un any i mig de bogeria absoluta al meu interior, en el qual bevia, prenia coca, em ficava al llit a les tantes, em posava els discos de Moncho, em posava l'ampolla de whisky, em posava una caixa de clínex, i em posava a escriure i a plorar. Em donaven les 8 o les 9 del matí. Em rentava la cara a 2/4 de 8 perquè els meus fills em veiessin bé en anar-se'n a l'escola i després em ficava al llit. I així vaig estar un any i mig", va descriure amb dolor. El que semblava una vida d'èxit sobre els escenaris amagava un infern íntim. Lolita va reconèixer que es va veure atrapada en un cicle perillós on la tristesa l'empenyia a consumir més, i el consum, al seu torn, l'enfonsava en una tristesa encara major. Una espiral que semblava no tenir sortida i que va estar a punt de costar-li l'estabilitat emocional i familiar.
El gest que li va salvar la vida: la seva filla Elena Furiase
Enmig d'aquell caos, la veu que va marcar la diferència va ser la de la seva filla, Elena Furiase, que amb tot just 8 anys va percebre que la seva mare no estava bé. Amb valentia infantil, va decidir alertar la seva tia Rosario. Aquest gest va ser la crida d'atenció que l'artista necessitava per aturar la seva autodestrucció. "Em va salvar la meva filla", va repetir Lolita en diverses ocasions, reconeixent que aquell avís va ser l'empenta definitiva per recuperar el rumb.
El vincle amb els seus fills es va convertir en el seu salvavides. Conscient que havia d'elegir entre continuar enfonsant-se o lluitar per ells, Lolita va decidir parar d'un dia per l'altre, encara que no sense esforç. Va ser un procés dur, marcat per la disciplina, la força de voluntat i l'amor maternal. Un acte de supervivència que encara avui recorda amb orgull i gratitud. Avui, després d'haver tocat fons, Lolita Flores reconeix que la mort de la seva mare va ser el moment més crític de la seva vida. "Hauria donat qualsevol cosa perquè la meva mare seguís viva", confessa amb nostàlgia. Però alhora, agraeix haver trobat la força en els seus fills i en si mateixa per tirar endavant.