La diada de Sant Jordi ha començat per a molts catalans i catalanes amb les emocions a flor de pell pel que es va viure durant les darreres hores del divendres 22 d'abril. Un estat de xoc i de felicitat originat per dues situacions en escenaris molt diversos. Un, el Camp Nou. El que va passar allà és inesborrable, història pura. El Barça Femení i l'afició han fet elevar-se el club fins a l'infinit de l'excel·lència, la passió, l'èxtasi. Un orgull de Catalunya en un moment en el que vivíem orfes de referents i motius d'alegria. L'altre gran moment de la jornada ens el va brindar TV3 i un jove brasiler de Sant Fruitós de Bages que participa a 'Eufòria', el talent xou de la tele catalana. El program és un èxit d'audiència (18'2% i 302.000 espectadors), i actuacions com la d'ahir ho expliquen.

En Pedro Da Costa va ajuntar un talent descomunal amb la capacitat per transmetre un sentiment molt íntim: el de ser català. I ja que parlem de música, hi ha pocs artistes que condensin tant i tan bé la nostra identitat com Lluís Llach: no hi ha discussió. El seu repertori va ple de peces que son himnes populars del país, joies com la que Da Costa va proposar a l'escenari del programa: "País petit". Aquest és l'original de Llach, aquell que va recitar Pep Guardiola en aquella roda de premsa mítica abans d'enfrontar-se al Madrid de Mourinho en Champions el 2011. 

La gala d'Eufòria, que tornava després de l'aturada per Setmana Santa, era especial per les dates, però també per ser la darrera en la que els vots eren exclusius del públic a plató. Els nou concursants ho van donar tot una vegada més davant del micròfon. Un s'havia de quedar fora, i va ser en Chung-man amb una versió de John Legend. Mala sort. En canvi els assistents in situ escollien la Núria com a favorita amb un tema de Pink. Bravo per ella. Ara bé, si els milers d'espectadors a casa haguessin pogut votar, potser els resultats haguessin estat diferents. Per exemple, coronant en Joan amb la seva reivindicació per la visibilitat amb el "Ho tenim tot" de Joan Dausà, o pel mateix Pedro Da Costa signant un Llach emotivíssim, delicat, potent, de llàgrima pura. Amb castell i tot. Així la va cantar, deixant la jurat Elena Gadel amb aquesta cara.

Pedro Da Costa en Eufòria TV3

Pedro Da Costa canta 'País Petit' a 'Eufòria' / TV3

Castellers en Eufòria con Pedro Da Costa TV3

Castellers a 'Eufòria' amb Pedro Da Costa / TV3

Elena Gadel emocionada en Eufòria TV3

Elena Gadel, emocionada a 'Eufòria' / TV3

La interpretació va arrasar a les xarxes socials, amb un munt de reaccions aplaudint al jove cantant, la seva proposta i la seva execució. Tant és així que va impressionar i colpir al propi autor del tema. En Lluís, des de casa, ha quedat meravellat. I signa una piulada que en Pedro recordarà per sempre: directa a favorits. "Em milloreu. Gràcies". No cal afegir-ne res més. Només constatar l'encertat de cantar Llach a concursos com aquests. Sobretot si son artistes tan bons com el brasiler o l'estimada Samantha Gilabert a 'OT': va estrenar-se en català a TVE amb el "Que tinguem sort". 

Concert Debat Constituent Lluís Llach - Montse Giralt

Lluís Llach al concert del Debat Constituent al Palau Sant Jordi / Montse Giralt

Fantàstic Pedro, Lluís i Catalunya. L'eufòria és això.