Llàgrimes amb Jordi Basté pel que ha confessat sobre la paternitat i les seves filles: "M'he sentit culpable"

Despertar-se cada dia a les 4:24 del matí per preparar anar a treballar, i preparar-ho tot per a posar-te davant d'un micròfon a les 6 del matí i ser la veu que desperta tota Catalunya, no és pas una feina fàcil. Parlem ni més ni menys que de la rutina de Jordi Basté, el presentador d'El món a RAC1, líder a la franja dels matins i, sens dubte, un dels rostres més coneguts del món de la ràdio a Catalunya i arreu del país. Ja fa dinou anys que Jordi Basté està al capdavant del programa matinal de RAC1 i amb aquesta rutina tan sacrificada que a tots els seus oients sempre els ha fet plantejar una gran pregunta: com l'ha compaginat amb la seva vida personal? Ara, amb gairebé vint anys d'experiència i milers d'anècdotes per explicar, Jordi Basté ja comença a parlar sobre el seu final a El món a RAC1, i de vegades, també ens emociona fent reflexions sobre altres detalls de la seva vida, com per exemple, la família. 

Jordi Basté ha estat el primer convidat de Gran Tonino, el programa d'entrevistes de Nina i la pianista Laura Andrés on repassen la llista de reproducció de la vida de l'entrevistat amb una conversa on no falta la música i, sobretot, l'emoció. Un primer convidat que regala un primer programa que et fa posar la pell de gallina en molts moments repassant la seva infantesa, la seva adolescència, el passat, el present i el futur, reflexionant a través de les grans cançons que s'han convertit en la banda sonora d'aquests seixanta anys viscuts. Unes de les declaracions que més emotives del programa és just al principi, quan aquest parla de la seva mare, a qui li cantava la cançó Pel teu amor (Rosó) d'Emili Vendrell, quan volia mantenir-li viu el record del seu marit, el pare del locutor que havia mort feia uns anys, aquest era el fragment de la conversa que des del programa han volgut destacar: 

En aquest repàs per la llista de reproducció de la seva vida, no podia faltar fer una menció sobre la família i la cançó per excel·lència que Jordi Basté assigna és: Your Song d'Elton John un tema que li recordava molt a l'Adriana, la seva exparella i mare de les seves filles, juntament amb Amor Particular de Lluís Llach, és aleshores quan Nina convidaria a cantar Jordi Basté els versos  d'aquests dos grans temes, però no és així. L'entrevistadora li pregunta per la paternitat i el sentiment de culpa que, tal com ha explicat d'altres vegades, assegura que l'ha envaït per no portar les seves filles, Georgia i Gabriela, a l'escola, així ho explicava: "M'he sentit molts anys culpable. Oi tant. Recordo un dia baixant amb cotxe de Puigcerdà, anava amb les meves filles al cotxe i els hi vaig preguntar, els hi vaig confessar: jo no he sigut un bon pare per vosaltres. I me'n recordo que la meva filla gran, que ara és molt gran, però que en aquella època, ara ja deu fer deu anys d'això, era més petita i em va dir: per no portar-nos al cole no passa res, ja ens venies a buscar, i clar, tu ho veus i dius, hòstia, puf, és que és molt dur, eh? Perquè és molt sacrificat i elles sabien que als caps de setmana, al seu pare el mòbil no li para, i de vegades també et planteges si val la pena, si ha valgut la pena" deia visiblement emocionat mirant als ulls la Nina a qui li brillaven els ulls de l'emoció.

Jordi Basté es respon sol sobre si, finalment ha valgut o no la pena tot el sacrifici: "Sí, sí, ha valgut la pena, ha valgut la pena perquè són precioses, són supermones, ja les coneixes, supereducades, supertot, però com a efecte de pare, sempre tens l'interrogant de si ho haguessis fet d'una altra manera i segurament si ara pogués tirar enrere això ho canviaria" i acaba afegint: "Veus ja m'ha sortit el titular que no m'hauria d'haver sortit". Tota la raó, unes declaracions precioses de pare a filles que des d'EN Blau no podíem no recollir. Un cop més, Jordi Basté sent meravellós.