El David Selvas va enamorar el públic català quan el vam veure ja fa trenta anys en la inoblidable Nissaga de poder, interpretant el fill menyspreable del Mateu Montsolís (Jordi Dauder), en Fèlix. Hereu de les caves de la família i un dels malvats més recordats de TV3, tant pels seus actes com per la seva mort, assassinat per la seva tieta Eulàlia (Emma Vilarasau) per protegir l'Eduard (Eduard Farelo). A partir d'aquell moment, el David ja va passar a formar part de les nostres vides i va forjar-se una carrera excepcional davant de càmeres: a TV3, amb sèries com Laberint d'ombres, Mar de fons, La Riera, Àngels i Sants, De moda, Serrallonga... I en cinema, en films com Carícies, Amic/Amat, Pau i el seu germà, A la ciutat, Che: Guerrilla... I en teatre, un munt de papers extraordinaris. A més, porta molts anys demostrant que darrera l'escenari també és un director teatral de primer nivell. Des del seu debut l'any 2005, ha dirigit obres (amb la seva productora La Brutal) com 'El virus y Who is p?', 'L’habitació blava', 'Hedda Gabler', 'Àngels a Amèrica', 'T'estimo si he begut', 'El màgic d'Oz', 'Tots eren fills meus', 'El misantrop', 'Les bàrbares' o la més recent, 'Perfectes desconeguts'.
El David, a banda d'un actor i director meravellós, és una d'aquelles persones que quan parla, paga la pena escoltar-lo, perquè tot el que diu sempre està carregat de seny, de sentit comú i de reflexions pertinents. Com ara. Selvas ha passat pel molt recomanable Amb cita prèvia, de betevé, i allà ha parlat, entre d'altres coses, de la importància dels referents homosexuals, especialment, per a molta gent que no té oportunitat de fer-ho, d'expressar-se i sentir lliurement. Unes paraules necessàries i contundents: "N'has parlat sempre obertament d'això?", li pregunta la Núria Ferré, i ell reconeix que "hi va haver una època que ho portava més en la intimitat", però que "hi ha un moment que el que està passant et demana ser explícit".
"Qui pugui ser-ho, perquè no tothom pot ser-ho. Nosaltres a vegades vivim en una realitat en que això és possible, però en els pobles o en altres països, no". I lamentablement, té tota la raó. I parla de la seva pròpia experiència: "Nosaltres a l'estiu ens mirem els països on podem viatjar, i em sembla que hi ha 45 països al món on no podem viatjar, on estem en perill de mort. Un any vam fer una escala a Doha i va haver-hi un moment que estàvem una mica 'ai, ai, ai', què ens pot passar?". Selvas apunta que "pels xavals joves, per a les noves generacions, veure com... no sé, que les noies vegin que hi ha periodistes que arriben a portar programes... Crec que és molt important el fet de tenir gent que diguis: 'Ostres, es pot anar cap allà i no passa res, i es pot parlar obertament de qui ets, i què t'agrada i què desitges i si el del costat té algun problema, ja s'ho farà.
David Selvas, impecable una vegada més. Una reflexió que paga molt la pena i que tothom hauria d'escoltar.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!