Lídia Torrent és una de les presentadores catalanes que més seguidors té. El seu talent davant de càmeres, la seva telegènia, el seu immens somriure d'orella a orella la fan mereixedora de tots els elogis. Esperem que ben aviat la puguem tornar a veure en algun programa després del seu pas per First dates, on va ser una de les cares més emblemàtiques del programa presentat per Carlos Sobera. La veritat és que la genètica ha fet bé la seva feina. I és que el talent que tenia i té la seva mare, la meravellosa Elsa Anka, cada cop que es posa davant d'una càmera, l'ha heretat la filla sense cap mena de dubtes.
Però és que ara hem sabut que no només elles dues són dues cracks en lo seu. El fill petit de l'Elsa, i germà de la Lídia, també és una persona que quan una cosa se li posa entre cella i cella, no para fins aconseguir-la. Fa temps se'ns va presentar en societat el Miquel, un noi guapèrrim de 22 anys que s'assembla força a les seves cèlebres mare i germana. I ara ha estat el causant d'un dels moments més feliços en les vides de l'Elsa i la Lídia. Les dones de la família han estat més orgulloses que mai pel que ha aconseguit el jove Miquel: graduar-se després d'haver estudiat Relacions Públiques a la Universitat de Barcelona. Un moment que cap d'elles s'ha volgut perdre, com dues grouppies amb el seu cantant preferit. I és que l'ocasió s'ho valia. I tant que ho valia. Com ha escrit la mateixa Lídia: "Las fanses". En una altra imatge, mostrava orgullosa el graduat del seu germà. I finalment, el moment més esperat, quan tots tres es fonien en una abraçada i immortalitzaven el moment per la posteritat, amb elles dues visiblement emocionades i amb els ulls brillants al costat del protagonista del dia. Com diu la Lídia, "orgullosas de ti":
La Lídia sempre ha estat molt orgullosa del seu germà, i des que va arribar a la vida, sis anys després que ella, sempre l'ha protegit, estimat, cuidat i ha estat un dels pilars de la seva vida. Només cal veure la felicitació que li va fer quan el jove va complir els 18 anys, que feia plorar de l'emoció per unes paraules molt sentides: "Te cogí la primera cuando naciste, antes incluso que papá y mamá. Mi memoria de pez lo olvidó pero sé que sigue existiendo lo que debí sentir en algún recoveco de mi cerebro. Te daba los biberones, te cambiada el pañal y te cogía con mucha maña y destreza aun siendo una mocosilla. Cada mañana mamá te traía a mi cama para despertarme. Te ponía a mi lado y yo enseguida me espabilaba y te cogía en brazos. Te olía, acariciaba y miraba. Jamás sentí celos por tu llegada, sino una enorme sensación de querer protegerte y cuidarte. Y así sigue siendo. Hemos estado mano a mano en muchas ocasiones y eso hace que nuestro vínculo sea aún más especial. No ha sido fácil hacer evolucionar ese lazo más bien maternal que había desarrollado contigo a uno de ‘hermanos cómplices’. Sigo en ello, lo admito. Me siento muy orgullosa de la persona que eres y en la que te estás convirtiendo. Leal, sensato, inteligente, generoso, considerado, sensible y bueno. Tu vida es lo más importante de la mía. Te quiero como a nadie nunca":
Amor de germans. Avui més que mai amb la graduació del Miquel. L'enhorabona.