S'ha acabat. Punt final al viatge de Laura Rosel conduint el programa d'autor més seguit de tota la CCMA. No es diu prou però és així. En termes de nombre d'espectadors i oients, només el Telenotícies Vespre supera El matí de Catalunya Ràdio en influència. I a TV3 no tenen set hores de programa ni es poden permetre opinar i obrir cada dia amb un editorial d'opinió. És l'únic espai de la TV i la ràdio públiques on això passa. Rosel va ser triada a correcuita quan Mònica Terribas va dir per sorpresa que no pensava renovar, que plegava perquè l'anterior director Saül Gordillo li va fer la vida impossible. A Rosel la fitxa Gordillo, ara fora dels mitjans per problemes amb la justícia, i l'anterior cúpula de la CCMA. Laura Rosel no és la persona de confiança de l'actual cúpula de TV3 i Catalunya Ràdio i han triat una altra, Ricard Ustrell. Rosel acaba 3 anys i ho fa emocionada i amb paraules dures contra els que l'han fet fora. Vídeo:

Al final es veu com li costa parlar, se li trenca la veu, s'emociona mirant tot l'equip a l'estudi i reprimeix les llàgrimes. Laura Rosel dedica un llarg editorial, 5 minuts, a fer els deguts agraïments al seu equip, però no cita el nom de la persona a qui li deu fer 'El matí de Catalunya Ràdio': Saül Gordillo. No quedaria massa feminista agrair-li en públic la confiança. Tan interessant és el que no diu com entendre què diu. Primer es justifica per les presses amb les quals van donar-li un transatlàntic per pilotar-lo: "Vam començar sense ni tan sols poder-nos reunir amb l'equip. L'encàrrec era enorme i no ho teníem gens fàcil. Vam aixecar el programa en 10 dies. Ens vam conèixer amb l'equip a pèl i vam assumir el preu personal i professional de llançar-nos-hi sense dubtar". Assumeix que l'encàrrec era superar Jordi Basté en audiència. Segueix molt lluny: 711 mil Basté, 443 mil Rosel. 

Laura Rosel Catalunya Ràdio
Laura Rosel es trenca en l'adeu a Catalunya Ràdio

Rosel llença un dard a Basté, que no té prou dones tertulianes: "Hem fet les tertúlies més paritàries i plurals. Hem tingut més dones que mai en antena". I un altre dard a la CCMA insinuant que li imposa tertulians o no li deixa posar els que ella vol: "Les tertúlies són el taló d'Aquil·les de la ràdio pública, i que sovint són com es poden fer i no com es volen fer". I una frase que resumeix el drama de l'emissora pública vers la ràdio de Godó. L'únic moment on Rosel cita la paraula clau "RAC1". No cita Basté a qui anomena 'la competència': "Amb tot això, hem retallat distàncies amb RAC1, en una etapa d'afartament de la política i amb l'actualitat ensopida. Una competència que ens porta 14 anys d'avantatge. Podríem haver fet molt més. Ens mereixíem una aposta més ferma. Amb tres anys no arriba". Aquest és el problema. Els predecessors de Rosel també han perdut contra Basté: Neus Bonet, Manel Fuentes i Mònica Terribas. És com si la culpa de la derrota fos de la difunta Montserrat Minobis, la directora de Catalunya Ràdio en època del tripartit que va fer fugir Basté a RAC1. Rosel demanava més temps, més anys.

Foto final abraçada al seu número 2, Albert Segura, a qui tampoc no va poder triar ella. Li va venir imposat per l'emissora. En això llença un altre dard al seu substitut, Ricard Ustrell, que tindrà les mans més lliures. Laura Rosel no ha muntat una productora per coproduir el programa informatiu. Ustrell sí que farà El matí en coproducció posant persones de la seva productora en els llocs clau del programa. Rosel: "Marxo agraïda a l'equip que ho ha fet possible. Un equip de la casa, que per això la ràdio és pública: amb gent que porta aquí mitja vida". Rosel en té per tots però de forma elegant, entre línies. Un comiat amb mal gust de boca. Ara es prepara per fer d'actriu a una obra de teatre, com va revelar en exclusiva EN Blau. El seu futur com a periodista no queda clar. Els precedents mostren que resulta difícil fer res similar a El matí: Manel Fuentes fa Tu cara me suena i Mònica Terribas és un alt càrrec de Mediapro en l'Àrea de Documentals. La seva cadira està maleïda: "Malgrat tots els matins que no he vist despertar-se les meves filles, malgrat la son, malgrat les esgarrinxades, malgrat les punxes d'aquesta cadira calenta. Ha valgut la pena". Adeu, Laura.