Quan Laura Rosel presentava Preguntes freqüents no va seure mai al costat d'algun dels pesos pesants del PP. Ni Rajoy, ni Casado, ni Soraya... ni Rafael Hernando. No sabem com hauria anat l'entrevista. El que sí sabem és que ara que la periodista catalana no està al capdavant de FAQS, s'ha quedat a gust (i encara s'ha mossegat la llengua) amb el senador popular. Especialment pel seu abjecte comportament amb un dels presos polítics, Raül Romeva. Quan aquest acatava la Constitució al ple de la Cambra Alta ("Fins a la proclamació de la República catalana i sempre compromés amb la llibertat, la igualtat i la fraternitat, com a pres polític i per imperatiu legal, ho prometo"), Hernando li acaba etzibant un "que se joda, desgraciado".
Efe
Efe
Han passat uns dies des d'aquest exabrupte tavernari, més propi d'un milhomes chulopiscinesco que d'un representant polític d'alt rang. Però al cap de Rosel aquestes tres paraules ("¡Que se joda!") encara ressonen. Ha madurat quina resposta donar-li i com vehicular-la. I ho ha fet a través de les seves col·laboracions periòdiques a la web del periodista Joan Maria Pou, www.fotlipou.com. Allà ha publicat un article dedicat íntegrament a aquest sinistre personatge, a qui comença fent un retrat quirúrgic sobre qui és, d'on ve i què li agrada. La teca, però, ve quan entra a barraca i parla d'ell com a polític: "Té actitud burleta i de superioritat. Li va la brega. És un home de principis, espanyolista i conservador. L’estiu del 2005 els seus companys el van haver de frenar quan estava a punt de clavar un mastegot al portaveu del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, al crit de “això no m’ho dius a la cara”.
Efe
El que sulfura Rosel des de fa dies, però, és l'actitud repugnant d'Hernando al Senat: "No em puc treure l'escena del cap. Va escopir un “que es foti” carregat d’odi quan Raül Romeva tornava al seu seient després d’acceptar l’acta de senador. Com els dolents de les pel·lícules, fred i cruel, li va faltar escopir al terra després. Quin tros de mascle. La màxima humanitat de què és capaç la deu dedicar al nus de la corbata"... Brutal. Probablement, una de les vegades que més rotunda i contundent ha estat Laura Rosel en un mitjà de comunicació, en aquest cas, la pàgina web del Pou.
@laurarosel
El que segueix encara és més incontestable. 28 frases que comencen de manera sarcàstica amb el "Que es foti!" d'Hernando a Romeva. Rosel s'ha quedat a gust pintant-li la cara a aquest individu amb aquestes altres sentències on deixa clar sarcàsticament que Hernando també engegaria a fer-se fotre no només "un polític que porta més de 450 dies en presó preventiva, amb carrera, família, valors i ideals, pacifista i dialogant, que dorm en una cel·la", sinó "els altres vuit que estan com ell". O "Posats a fer, que es fotin els milers d’electors que els van votar el 28-A". O "els 2,5 milions de catalans que pensen políticament com ells".
TV3
Les enumeracions de Rosel haurien de caure com una llosa en la consciència de personatges com Hernando, si en tinguessin. "Posats a fer, que es fotin els d’esquerres. L’aturat. La mare soltera. El fill de desapareguts durant el Franquisme. El jubilat amb pensió de 600 euros. La família desnonada. El toro quan el maten. El paquistanès que ven llaunes al carrer. Les dones. El malalt crònic. Els que dormen al carrer...". La peça és d'una rotunditat com no es recorda. I com diu ella mateixa al final: "I que visqui Espanya, el vi, les dones i els toros".