Laura Rosel, ben acompanyada i feliç, tot i quedar "xops de dalt a baix" al Camí de Santiago

Hi ha qui, com servidor, ja hem tornat a la feina. Però hi ha qui encara té la sort de continuar gaudint de les seves vacances fins a tornar al dia a dia i a les dinàmiques laborals del setembre. L'estiu continua amb altes temperatures i amb alguna treva els darrers dies en forma de ruixats, pel que fa a Catalunya, però amb mitja Espanya en alerta pels incendis. Pel que fa als destins preferits per les diferents celebrities, la immensa majoria han optat per un lloc de platja, amb mar i on passar les hores prenent el sol o fent capbussades. D'altres han optat per fer les maletes i agafar un avió per marxar ben lluny cap a un altre país. L'opció triada per la Laura Rosel ha estat fer el Camí de Santiago.

Un repte, una tria, que molta gent es decideix a fer justament per aquestes dates, emprant els diferents dies de vacances per caminar, caminar i seguir caminant, per trobar-se a ells mateixos, per descansar amb la sensació d'esgotament després d'un dia fent quilòmetres i més quilòmetres i finalment, per arribar al destí dels peregrins. La presentadora catalana no ha anat sola en aquesta travessa pel Camí. L'està fent al costat d'algunes de les persones amb qui més amistat i confiança té, companys de vida i de professió, com la periodista de La Selva Maria Xinxó, la parella d'aquesta, Pau Venteo, i una altra amiga, la Neus Carreras. Tots quatre fa quatre dies que han començat la marxa, des de Bilbao, i puntualment la Laura mostra als seus seguidors a xarxes imatges d'aquest reparador viatge a quatre, de tots els camins pels quals van, del descans que tenen després, i sobretot, dels molts riures que els hi està donant aquest viatge. Aquí tenen la motxilla i què duia la Laura Rosel quan va començar el viatge...

Probablement hi trobaran a faltar (ella ho ha fet) un impermeable. I no dur-lo ha fet que quan s'han trobat els darrers dies amb un convidat inesperat, una pluja intensa, s'hagin quedat, literalment, xops com pollastres. És el que els hi ha passat a aquest quartet en l'etapa de 28 quilòmetres que els ha dut de Laredo a Güemes: "Caminar sota el xàfec és bucòlic, però mulla. Molt. Cabells xops, roba xopa, calçat xop, roba de dins de la motxilla xopa. Nota mental: no tornar a descartar l’impermeable en l’últim moment mai més. La pluja ens ha respectat els trams espectaculars per la platja i el pincho de truita del segon esmorzar. Tota la roba, tota, estesa a l’habitació". El dia abans, entre Castro Urdiales i Laredo, tres quartes parts del mateix: "Ens hem mullat molt. Hem caminat molt ràpid. Hem menjat moltes patates. Hem fet molt silenci. Hem cantat a taula. Ens ha fet molta ràbia no poder menjar xurros".

I com que no hi ha dos sense tres, o allò de ¿No quieres caldo?... Tres tazas, han tingut un tercer dia consecutiu on la pluja ha caigut mentre caminaven, aquest cop entre Güemes i Santander: "Tercer dia consecutiu xops de dalt a baix. Ha plogut molt. Ha mullat molt. Lliçó apresa".

Encara li queden dies de camí. Veurem si la pluja li dona una treva o segueix deixant-la xopa. Per si de cas, que vagin preparant provisions de bosses d'escombraries i papers de diari.