La Trinca és el trio musical més famós de Catalunya, patrimoni cultural i immaterial del país des de la seva creació l'any 1969. El seu humor i les seves cançons son coneguts i reconeguts per milers de famílies i diverses generacions. Fins i tot van triomfar a tot l'Estat espanyol quan a principis dels 80 van començar a doblar els seus temes al castellà. Una fama incontestable, la de Josep Maria Mainat, conegut com el ros o el d'ulleres; Toni Cruz, el guapo o l'alt; i Miquel Àngel Pasqual, el de la barba. Entre tots tres van fer-se un farts de vendre cassetes i discos, d'aparèixer a programes de televisió i d'omplir escenaris. Un fenomen total.
Que malgrat el pas del temps La Trinca segueix sent un hit amb majúscules és comprovar l'enorme interès que va despertar el bloc temàtic que TV3 els va dedicar la passada nit. Primer amb un 'Sense Ficció' que va estar a punt de batre rècords: un 23'6% i més de mig milió d'espectadors no s'ho van voler perdre. Després amb el passi de la pel·lícula de Joaquim Oristrell 'La Trinca. Biografia no autoritzada', un 17'7% i 210.000. Els clàssics sempre funcionen. Son un èxit. És així.
🎭I tant que va tornar La Trinca! Amb els seus gags i les seves cançons on s'hi amagaven continguts i denuncies, que encara són plenament vigents #TornaLaTrincaTV3
— Sense ficció (@senseficcio) May 25, 2022
🏆526.000 espectadors i 23,6% de quota
Moltes gràcies!
📲Recupera'l a la carta @tv3cat 👇https://t.co/a1JTJNs07t
El programa documental que va obrir la nit de dimarts ens va permetre conèixer de primera mà les vivències d'aquests tres genis i amics. Una repassada exhaustiva i amb diferents mirades contextualitzant la seva carrera i impacte. Una pregunta sobrevolava tota l'emissió: seria possible 'La Trinca' avui en dia? Veient com està el pati, la resposta sembla evident: no. La incorrecció política, l'acidesa en la crítica i, evidentment, alguns dels clixés sexistes presents en aquella societat semblen ara un material arribat d'una altra galàxia. Mainat, per exemple, reconeix que ni se'ls passaria pel cap cantar segons quines coses o executar gags on les dones son menystingudes i cosificades. Tampoc passarien el tall de la correcció política, i això segons Toni Cruz tindria conseqüències: "Seríem a Bèlgica", a l'exili. Com en Valtònyc, vaja. No pot ser més cru i punyent, però també més encertat.
#TornaLaTrincaTV3🗣🎶🎶🎶Diuen, que hi ha una tribu d'indis en l'oest americà
— Galatea🎗4ReduirReutilitzarReciclarRecuperar (@GalaSoilapolla) May 24, 2022
que té alguna semblança amb el poble català🎶🎶🎶🎶
Hi ha cançons que si les cantéssim ara potser estaríem a Bèlgica. Toni Cruz de La Trinca
"Hi ha cançons que si les cantessin ara estaríem a Bèlgica..." Toni Cruz, de #LaTrinca explicant la involució de la llibertat a la nostra presumpta democràcia. #TornaLaTrincaTV3
— Manuel J. Antonio 🤘🍻✌️ (@mjantonio73) May 24, 2022
A #TornaLaTrinca m'ha semblat que en Toni Cruz ha fet una clicada d'ull al @valtonyc: "si cantéssim ara el que cantàvem, potser estaríem a Bélgica".
— Iessu🎖️🎖️️🎖️🎖️🎖️ (@iessu1966) May 24, 2022
L'espai també ens va oferir la possibilitat d'actualitzar la imatge dels tres homes que ja superen els 70 anys: Mainat i Cruz tenen 75, Pascual 73. És cert que mai no els hem perdut del tot la pista, però veure'ls junts no és tan habitual. En Josep Maria és el més familiar de tots, especialment per les seves col·laboracions a 'Tot es mou' i per tot l'enrenou amb la seva exdona Angela Dobrowolski. En Toni, productor televisiu com Mainat, manté un perfil més discret tot i no estar desaparegut del tot, i el mateix passa amb en Miquel Àngel, el que menys es prodiga de tot el grup. Fa patxoca veure'ls reflexionar, recordar i emocionar-se amb un passat extraordinari i irrepetible. Un gran encert el de 'Sense Ficció'.
Passaran les dècades i sempre algú taral·lejarà un dels èxits de La Trinca. Això és el premi a la genialitat.