En qüestions futbolístiques, no hi ha cap mena de dubte: Kiko Matamoros és merengue. No només això: és soci, aficionat i també hooligan del Reial Madrid. Les dues primeres estan molt bé si ell és feliç així, la tercera no. Tampoc ens estranya, però vaja: que el comportament d'home de les cavernes versió futbolera no seria el millor exemple en un estadi ple de canalla. Especialment, la que li toca de prop: parlem del seu net de 5 anys. El fill gran de Laura Matamoros el va acompanyar en un dia important, l'estrena del nou Santiago Bernabéu. Una ocasió única per inocular-li madridisme a la criatura, però que es va dur a casa alguna cosa més que una bufanda, una bandera o l'experiència de guanyar al Getafe per la mínima i amb decisions arbitrals polèmiques i sospitoses (un clàssic): la visió de l'avi insultant a un àrbitre des de la grada.
Va haver-hi tensió al terreny de joc, això és innegable. El Madrid perdia al descans contra el Geta, un equip que només juga a destruir, a fer faltes, al joc brut. Ho vam veure a la primera jornada de Lliga contra el Barça, amb aquell festival d'immundícia futbolística. Però clar, com que aquell dia la víctima era blaugrana, els merengues aplaudien amb les orelles. Ara bé, el dissabte el drama i l'escàndol estava servit. Els azulones només pegaven, el Madrid plorava. I l'afició s'enfurismava. Ai, pardalets. Però tots tranquils, que després un gol en fora de joc de Joselu precedit d'unes mans d'Antonio Rüdiger va anivellar la contienda, per acabar decantant la cosa al 95' amb un altre gol de Jude Bellingham. "Hasta que marque el Madrid", ja saben.
Kiko Matamoros insulta l'àrbitre del Madrid-Getafe amb el seu net de 5 anys
Feta la minicrònica esportiva, anem a la de successos. La de Matamoros, convertit en un energumen al costat d'un nen que clar, veient-lo engoril·lat, dempeus, protestant i dient-li "cabrón" al col·legiat, segur que va pensar que allò era el súmmum de la passió futbolística. El model a seguir. Bravo, súper, fenomenal. Ara diran que clar, que a Matamoros això de la modernitat li agafa tard, que amb 66 anys porta tota la vida fent el mateix i no canviarà, que quan ell era petit, jove, adult i etcètera, això és el que s'estilava als camps. I espectacles pitjors. Però que algú li digui al senyor que no, que feia pena. Que provoca repulsa. I que s'hauria de calmar una mica. Diuen que mares i pares són els que ha d'educar, i que àvies i avis són els que fan tot el contrari. Quina gran veritat en aquest cas.
La mare, Laura, tampoc ha estat fina: ella ha pujat el vídeo
El més curiós del cas és que l'encarregada de pujar el vídeo a les xarxes socials ha estat la seva mare, Laura Matamoros. Es veu que li va semblar divertidíssima l'escena, no va perdre ni dos segons per compartir-ho amb el món i l'univers merengue. Olé. Mira que van passar coses durant el duel, però va triar aquesta. Vaja. Quin ull, el de la Laura. S'han lluït tots dos, iaio i mama. Els vikings fent de les seves. Doncs mira, més que diversió o tendresa, l'escena és penosa. Aquesta:
L'avi de l'any, de la dècada, del segle. El señorío.