Katy Perry conviu des de fa anys amb una rutina diària que va molt més enllà de la simple higiene. La cantant, acostumada a escenaris monumentals i a una exposició constant, ha desenvolupat una relació molt particular amb la cura de la seva dentadura. No es tracta d'una dèria puntual ni d'una excentricitat sense més, sinó d'un hàbit que marca el seu dia a dia.
Quan està allunyada dels focus, Perry viu pendent d'una sensació de neteja absoluta. Qualsevol mínima incomoditat es converteix en un senyal d'alarma que l'empeny a repetir el gest una vegada i una altra. Raspallar-se les dents no és un acte mecànic, sinó una resposta immediata a una inquietud interna que no sempre sap explicar.
Una rutina que no dóna treva
D'aquesta manera, la cantant pot arribar a raspallar-se les dents més de deu vegades al dia. No segueix horaris fixos ni respon a menjars. Aquesta necessitat apareix de sobte i ha d'atendre-la. Per això, Katy Perry mai no es pot separar dels seus raspalls de dents
La realitat és que aquesta conducta frega el terreny del trastorn compulsiu. No busca únicament un somriure perfecte per a l'escenari, sinó una sensació de control que li permeti seguir endavant amb normalitat. El gest es repeteix com un ritual calmant, gairebé automàtic, que l'ajuda a reduir l'ansietat en moments de tensió. Viure sota pressió constant, amb gires interminables i una agenda sense pauses, també deixa empremta. Això, en forma de mecanisme que, encara que pugui semblar exagerat, compleix una funció per al seu equilibri emocional
Entre l'obsessió i l'autocura
La realitat és que no tot en aquesta rutina té un component negatiu. A diferència d'altres conductes compulsives, l'hàbit de Katy Perry es recolza també en una base saludable. La cura dental és, objectivament, positiva. El problema apareix quan la freqüència deixa de ser racional i es converteix en una obligació difícil d'esquivar.
Així doncs, darrere de la imatge acolorida i despreocupada que projecta sobre l'escenari, Katy Perry lida amb una batalla silenciosa, quotidiana i repetitiva. Una que no es veu a les catifes vermelles, però que forma part de la seva realitat més íntima. Perquè fins i tot les estrelles del pop, en la seva recerca d'equilibri, desenvolupen mecanismes propis per seguir endavant, encara que alguns resultin difícils d'entendre des de fora.