Pujar en un dels transports metropolitans de Barcelona és, sovint, una entrada a un món on no saps què t'espera quan baixes les escales cap a l'andana del metro o quan puges l'esglaonet cap al bus. De tant en tant, pots viure experiències peculiars, curioses o inofensives, que fins i tot, et poden provocar un somriure, al mateix temps que incredulitat. Li va passar fa temps a Toni Clapés en veure una imatge que corria per xarxes on un conductor de bus va aturar-se enmig d'un recorregut, al carrer... perquè havia d'anar a tirar la primitiva... Amb un parell. El millor? Els comentaris d'una passatgera: "Pues sí, oye, aquí nos ha dejao el chófer para echarse la quiniela... ¿Qué te parece? Venga, corre, corre, hijo... Ojalá te toque". Meravellosa:
👌🏻👍🏻👍🏻 https://t.co/IRwNvguHij
— antoni clapés casals (@toniclapes) November 9, 2021
O més recentment, el que li va passar a la còmica i locutora de Catalunya Ràdio Charlie Pee, quan va entrar a un vagó de metro amb el seu gos i unes ulleres de sol rodones i una senyora es va pensar que era cega i li va dir si volia seure: "Evidentment, perquè no se sentís idiota he baixat del metro fent veure que sí que sóc cega".
— Charlie Pee (@CharliiePee) May 12, 2022
Però molt sovint, el que vivim en un transport públic és francament desagradable, ja sigui amb alguns passatgers intolerants i maleducats que es pensen que van sols i posen la música a todo trapo, com li va passar a l'actriu Estel Solé; ja sigui per algun conductor perdonavides que sembla que gaudeixi veient com arribes traient el fetge a la parada i piques la porta perquè t'obri, quan encara no ha tornat a posar-se en marxa, i amb els seus sants... decideix que no t'obre; ja sigui per les deficients condicions dels metros o dels autobusos. I precisament una companya de Pee a l'emissora pública catalana ha dit que ja n'hi ha prou d'aquest color. Parlem de la locutora, influencer i creadora de continguts audiovisuals Juliana Canet, a qui podem escoltar cada dia copresentant el programa Adolescents iCat.
Canet ha esclatat indignada, i amb raó, pel que li ha tocat patir aquest matí de dimecres quan ha agafat un autobús a Barcelona, una ciutat que a aquestes hores, quan no són ni les 11 del matí, estem a 27 graus. Sí, encara no som a ple agost, però a ningú se li escapa que aquesta semionada de calor ha arribat de cop i volta, després de molts dies amb un clima agradable tirant a fresquet, i acostumar-se de cop a unes temperatures com aquestes no és agradable... I si ja entrem en un transport públic que es pensen que encara som al febrer, malament anem. Perquè certament, els darrers dies segur que us haurà tocat pujar a algun bus que és, directament, un forn. I a la Canet se li ha escalfat no només el cap, sinó també el pap. I ha dit en veu alta el que molts pensem: "Hola TMB. Teniu previst posar aire condicionat als vostres busos o això estaré pagant gairebé tres euros el viatge per un forn amb rodes durant tot el putu estiu? No teniu vergonya em venen ganes de punxar les rodes de tots els vostres busos":
hola @TMB_Barcelona teniu previst posar aire condicionat als vostres busos o això estaré pagant gairebé tres euros el viatge per un forn amb rodes durant tot el putu estiu? no teniu vergonya em venen ganes de punxar les rodes de tots els vostres busos
— juliana (@julianacanet) May 18, 2022
Ella mateixa reconeix que "està molt mal escrit però és que he agafat durant deu minuts un bus de TMB i de la calor que feia se m'han carbonitzat totes les neurones. perdoneu". No hi ha res a perdonar. Pot escriure amb totes les faltes d'ortografia del món que subscrivim fil per randa el seu comentari. Es pot dir més alt (o més ben escrit), però no més clar. Els que creiem, com servidor, que l'estiu és un invent del diable i no tolerem les altes temperatures, la xafogor i la calor, l'entenem perfectament: sovint, pujar a un bus de Barcelona sense aire condicionat és com baixar directament als inferns.