Aquest diumenge ha estat un dia especial a Catalunya. Com ho és cada any La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio, que aquesta edició 2025 anava destinada a recaptar fons en la lluita contra el càncer, una malaltia que ens toca a tots, que afecta o afectarà un de cada dos homes i una de cada tres dones. Durant tot el dia, Ramon Pellicer, amb l'ajuda d'altres companys de la cadena, ens ha emocionat xerrant amb diferents persones que han aportat el seu granet de sorra amb els seus casos, explicant com van fer front al càncer, o com encara hi lluiten, o com va entomar-ho la família. Gent de totes les edats, gent molt coneguda, gent anònima, unida en la voluntat de commoure els espectadors i aconseguir una xifra brutal de recaptació, que a última hora de la nit, en el moment del comiat, va ser de 9.741.627 €, tot i que es poden seguir fent donatius fins al 31 de març.

Per La Marató han anat passant la Laura, el Marc, el Jordi, el Josep Maria, l'Ània, la Marta, l'Andrea Fuentes, el Josep Maria Mainat, el Bojan Krkic, el Ricky Rubio, l'Òscar Dalmau, el Juan Avellaneda, el Pep Anton Muñoz, la Núria Bacardit, la Fina Brunet, el David Carabén i molts altres. També la Júlia Otero. Una de les presentadores més estimades pels catalans, que ha fet molts programes a TV3 i a qui ara podem gaudir cada tarda a Onda Cero. Ha estat molt emocionant veure com dues persones que s'estimen, que van ser parella sentimental, que són amics, compartien plató en un programa tan especial com aquest, un com a entrevistador i l'altra com a testimoni d'algú que va descobrir que tenia càncer en despertar-se d’una colonoscòpia rutinària.

Júlia Otero, amb Ramon Pellicer a 'La Marató'
Júlia Otero, amb Ramon Pellicer a 'La Marató'

"Com estàs?", li pregunta el Ramon. I ella, sincera, li respon que "mira, si ens trobéssim en un ascensor o al passadís et diria que 'Bé, molt bé', però donat que estic aquí diré que 'Bé, provisionalment, i esperant que passin els 8 mesos i 20 dies que em queden per arribar als 5 anys, que és el moment en que espero poder dir que estic curada. De moment, encara no. Estic en trànsit. La salut és una història molt provisional". Diu que els darrers mesos han estat força bons, perquè es va reincorporar a la feina amb tota normalitat, després d'11 mesos "vaig tornar pràcticament a la mateixa vida que portava abans". La Júlia, però, comparteix com de malament ho passa ella i la resta de gent que pateix càncer, en un moment concret: "El que sí passa  és que cada cop que passen els anys i els mesos, cada cop tens més angoixa, i els que ho pateixen com jo ho entenen perfectament: què passa les setmanes i els dies abans d'aquests controls que ens hem de fer. A mi em toca ara després de Reis. La setmana abans començo a patir molt, la incertesa".

Tant de bo passin ràpidament els 8 mesos i 20 dies que li queden a la Júlia per fer els cinc anys i dir que està curada definitivament i deixi enrere aquesta angoixa. Un testimoni colpidor i necessari, com tots els que hem vist i sentit en aquesta La Marató.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!