Els economistes mediàtics han sorgit durant la crisi com bolets: Ajram, Niño Becerra o Sala-i-Martín. Però un dels més estimats és Josep Maria Gay de Liébana. El seu tarannà afable, el tracte personal quan saluda ("Hombreeeeee, grandeeeeee") i la seva bonhomia el fan molt televisiu i participa a diferents tertúlies de TV. Pertany a dues minories: la dels economistes simpàtics i la dels pericos. I el seu equip de l'ànima, el RCD Espanyol, ha difós una notícia que era poc coneguda: Gay de Liébana pateix un càncer avançat, amb metàstasi. Els jugadors li van dedicar la victòria a Osca que els col·locava segons.

Una notícia que sabien alguns i que ara, difosa a twitter, ha fet esgarrifar els que aprecien el professor d'Economia de 65 anys. Un cop publicat ha confessat que li van diagnosticar fa mig any i que cada dues setmanes passa dos dies endollat a l’hospital. Sense perdre el seu bon humor ha dit "Em menjaré els torrons i crec que no em moriré fins a veure l’Espanyol guanyant la Champions League". A Jugones de La Sexta l'han entrevistat pel tuit dels pericos.

El professor agraeix el tuit de l'espanyolisme (l'equip, l'unionisme també el vol però no té twitter): "Me quedé helado, petrificado cuando lo leí. Fue una inyección de energía moral, un torpedo de entusiasmo. Estoy luchando contra el cáncer, tengo la metástasis allí. En el hospital solo soñaba en mi tablet para ver al Espanyol. Al ser del Espanyol estoy acostumbrado a todo. Cuando el Espanyol gane la Champions ya me puedo morir. Pero no me esperaré sentado a que la parca me venga a recoger". Molts ànims, aquest partit sí que el guanyarà, professor Gay de Liébana.