Josep Carreras és un dels catalans més universals. I, amb la recent pèrdua de Montserrat Caballé, el cantant més representatiu de Catalunya i que més admiració desperta arreu del món. Una Catalunya que sempre porta al cor... i a la butxaca del seu frac, on sempre que actua damunt algun escenari, porta amb orgull una senyera: "La porto i l'ensenyo", li ha reconegut a Roger Escapa en una entrevista que li ha fet aquest dissabte pel programa El suplement de Catalunya Ràdio.

carreras el suplement

Catalunya Ràdio

El tenor anuncia que encara té il·lusió per cantar, tot i que veu a prop la seva retirada definitiva. A dos anys a més estirar. El que va per més llarg és la independència de Catalunya: "Què més voldria que veure un futur esplendorós! Però no el veig. No sé quina és la solució per a Catalunya. Els meus néts potser veuran una Catalunya independent. Jo, malauradament, crec que no", reconeix amb un deix de lament en la seva veu.

Qüestionat pel director i presentador d'El suplement, Carreras mesura molt les seves paraules, i més, després de tornar a ser protagonista indirecte per la seva proclama, "Visca Catalunya lliure!" en una connexió al Camp Nou, que molts unionistes li han recordat, sulfurant bilis i lligant-ho miserablement amb la leucèmia que va patir. Tot, perquè en el funeral per Montserrat Caballé, va "gosar" dir en veu alta: "He trobat a faltar que s'hi parlés en català"

"El que més m'ha decebut en aquesta vida, sincerament, és la política", reconeix el tenor. "Què li passa a Catalunya?", li pregunta llavors Escapa. Resposta: "Catalunya paga el que ha passat durant tants anys. Hi ha dues Espanyes, i això fa que Catalunya no tingui la força suficient per valer-se ella mateixa. Més que cap altra cosa, jo sóc sobiranista", assegura un Carreras que no tem per si les seves paraules s'interpreten de moltes maneres diferents. I sobre si ell, amb la projecció internacional que té, ha estat tantejat alguna vegada per donar el salt a la política, Carreras ha negat la major: "Ni m'han tantejat mai ni tindria la capacitat per ser-ho". Molts lamentaran que no ho faci... El seu amor per Catalunya probablement faria d'ell un polític a l'alçada del mite de l'òpera que és.