Josep Pedrerol, al seu El Chiringuito, s'ha envoltat de col·laboradors i tertulians que sovint, la diuen de l'alçada d'un campanar. I és que una cosa és fer show, una cosa és parlar de futbol de manera abraonada, i amb el pique entre seguidors d'uns colors, i una de ben diferent és generar confrontació de manera sistemàtica, sense reconèixer els encerts del rival i amb un to xulesc i de perdonavides. I aquesta actitud la té algun dels que seuen a la bancada madridista, especialment, José Luis Sánchez. Pedrerol sap que l'audiència li ve bàsicament per part madridista, i amb aquesta idea, sempre s'ho fa venir bé perquè fins i tot els dies on el Madrid fa el ridícul, o quan el Barça té èxit, li giren la volta a la truita per parlar del club merengue i menystenir al culer. Ara, la darrera broma de mal gust és vendre la moto que si Mbappé guanya aquest Mundial de Clubs de pacotilla que s'han inventat, sense Barça, ni Liverpool, ni Inter i amb equips de dubtosa qualitat, hauria de guanyar la Pilota d'Or. Un esperpent. Però com dèiem, en aquest esperpent hi ha qui traspassa sovint línies vermelles, com el tal Sánchez, ex de Real Madrid TV i ara a La Sexta.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Jose Luis (@jlsanchez78)

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Jose Luis (@jlsanchez78)

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Jose Luis (@jlsanchez78)

Indubtablement, qui més mala bava i rancúnia continguda té dins la tropa madridista de Pedrerol. Un periodista a qui sovint se'l veu especialment ressentit amb tot el que tingui a veure amb el Barça o amb Catalunya. Deu haver dit la paraula Negreira un milió de vegades. Sempre s'omple la boca amb el mateix mantra per desqualificar qualsevol èxit del Barça. I de tant en tant, ha demostrat perillosos atacs catalanòfobs, per exemple, parlant del Girona i de Girona, a la qual castellanitza: "el club és Girona, pero la ciudad puedes decir las dos cosas. El Madrid juega el sábado en Gerona", va dir un cop. Li van retreure que "Te equivocas, Jose. Le quiero corregir porque el pobre lo ha dicho cuatro veces mal. Es Girona. No cuesta mucho. Es fácil". I ell, ofès i desbarrant: "A mí, ni me corriges esto ni me llamas pobre. Yo estoy hablando en español. Por fortuna, hasta que nos dejen, hablaremos en español, que queda poco ya, pero hasta que nos dejen seguiremos hablando en español. Yo sé que los hispanohablantes cada vez tenemos menos derechos en este país"... I no ho ha fet només un cop, mirin aquesta altra intervenció, amb un "¡Viva España!" final de regal:

Sánchez delira parlant dels hispanoparlants, pobrecitos ellos, que segons aquest personatge, cada cop són menys. Una barbaritat, a part d'una trolaca com una casa de pagès, que ell diu convençut i que molts amb dos dits de fronts se creen a pies juntillas. Tot s'hi val per mantenir viu el seu discurs victimista. I ara, ha tornat a fer servir el mateix modus operandi en una entrevista que li han fet al diari El Mundo, però aquest cop, el grup de persones que estan segons ell en perill d'extinció són els periodistes madridistes.... S'ha de tenir poca vergonya. Primer, posant el president madridista com si fos algú a qui hauríem de canonitzar ("Tiene algunos errores, como todos, pero la gestión que está más cerca de la perfección es la de Florentino"), i després, lamentant que per ser declaradament madridista i alhora periodista, digui, segons ell, que s'ha d'amagar: "Cubriendo la información del Real Madrid hay y ha habido gente de todos los demás equipos, incluso del Barcelona. Pero luego el del periodismo de bufanda y el que no es objetivo eres tú por defender al Real Madrid".

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Jose Luis (@jlsanchez78)

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Jose Luis (@jlsanchez78)

Queda, però, el millor. La bajanada màxima d'aquest periodista que de no haver cobert la informació del Reial Madrid "me hubiera gustado ser militar. Hice la mili. Fui de los pocos de mi generación que, aunque me podía haber liberado, no quise. Me gustaba y me llamaba ese mundo. Soy una persona bastante seria, recto, disciplinado y pragmático. Soy muy marcial para muchas cosas". Quan li pregunten si "¿Crees que sois minoría los periodistas madridistas?", la seva resposta és de traca: "Absolutamente. Lo somos. Si repasas las tertulias y los debates y haces un análisis frío, salvo en ‘El Chiringuito’, el madridismo está en minoría. Porque se hace una trampa: ponen a uno del Madrid, uno del Atleti, uno del Barça, uno de Sevilla y uno del Valencia y dicen que así están todos representados, pero a la hora de hablar del Madrid es un madridista contra cuatro antimadridistas. El Real Madrid está en inferioridad en los medios de comunicación y eso es un hecho"... 

No cal afegir res més. Una bajanada més que no paga la pena ni rebatre.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!