Mai no se n'ha amagat: a Jorge Javier Vázquez sempre li ha agradat la festa i la nit. Algun cop, fins i tot, els excessos. En tot cas, les escapades nocturnes han estat una de les seves alternatives d'oci favorites des que era ben jove, quan era un estudiant de la facultat de Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona, i ni es podia imaginar l'èxit ni la fama que n'aconseguiria. D'això ja fa 30 anys, precisament l'època en la que va néixer una discoteca molt popular de la capital catalana i que ha tancat les seves portes per la pandèmia: la Metro. Famosa per ser una de les primers clubs gais de Barcelona, en una època en la que començaven a esquerdar-se els prejudicis contra la llibertat sexual. La Metro era una espai de llibertat i de disbauxa, refugi i lloc d'esbarjo alhora. Vázquez la va gaudir durant molt de temps (la tenia a tocar de les aules) i ara, quan ha tancat les portes per sempre més, la recorda amb melancolia. Un dels seus llocs favorits de la Barcelona de la seva joventut desapareix, però els records estan vius.
Metro Disco tancada / Forcadell
Jorge Javier Vázquez al Gai Pride / Arxiu
El badaloní explica a 'Lecturas' les seves primeres incursions a la Metro, a la que hi anava sol i amb cert sentiment de vergonya per dues raons: "primero porque no tenía amigos gays y segundo porque a mí me ha encantado salir de marcha sin compañía. Es la manera ideal para conocer gente". Això de conèixer cares noves sempre ha estat feixuc per al de Telecinco: encara pitjor ara, amb la popularitat i les aplicacions per lligar. El cas és que "aprovechaba que por la calle no venía nadie para meterme dentro. Así evitaba miradas maliciosas. Y luego ya dentro me pedía un gin-tonic, o dos, o tres –los necesarios para que se me fuera la vergüenza e intentaba ligar, porque yo siempre he salido con el objetivo de irme a la cama con alguien. Asocio mi despertar sexual a esa discoteca". Tot i que amb cert romanticisme i ingenuïtat, esperava molt més que un "aquí te pillo aquí te mato": "¿Me enamoraré? ¿Encontraré por fin al hombre que me saque de las calles y no me obligue a salir cada fin de semana?". Sembla que no va ser així, veient el seu currículum de relacions. Però s'ho va passar de conya. "Recuerdo salir de ella a las seis de la mañana y coger un taxi que me llevara a Badalona muy caliente, casi húmedo, como la ciudad. O salir sobre las dos o las tres con algún ligue, acabar en su casa y después de terminar la tarea apresuradamente volver a la mía y entrar sin hacer mucho ruido para que mis padres no se despertasen. Casi nunca lo lograba". La frase que li deia el pare sembla encertada: "Qué horas de llegar, menudo juerguista”.
Tuit Jorge Javier Vázquez discoteca Metro
Jorge Javier Vázquez / Telecinco
Els llums (pocs) de la Metro es tanquen per sempre més i Vázquez no pot evitar trobar-la a faltar: "como todo lo importante, he amado y odiado a Metro. 30 años después la recuerdo con una sonrisa. Vuelvo a esa juventud que me empujaba a pensar que todos esos cuarentones que veía en la discoteca eran unos desgraciados por no haber encontrado ese amor de su vida". La vida li ha ensenyat que estava equivocat.