Es podrien dir d'ell moltíssimes coses, i totes bones. També podríem resumir com és ell amb una sola paraula marca de la casa: apustuflant. Així és el gran Jordi Robirosa. Un tipus estimat per tothom: pels molts companys que han estat amb ell durant tants anys a TV3, per les noves generacions de professionals que han compartit redacció amb ell, pels seus amics, que en són molts, o per la seva estimada família, que l'adora. Ara ha decidit penjar les botes. O en el seu cas, el micròfon. Perquè sentia que ja havia arribat l'hora de jubilar-se. Fa uns mesos, a l'Helena Garcia Melero, quan aquesta li va pregar que "No t'hauries de jubilar mai, Jordi Robirosa. No ho facis. Però si estàs com un gínjol!", ell ho tenia clar: "Sí, dona, sí. Tot té el seu final. Helena, el meu temps ja s'ha acabat. Ja està, no passa res".
Sí que passa. Passa que els espectadors enyorarem un professional de cap a peus, un periodista empàtic, que estima la seva feina, que adora el bàsquet i que transmet amb passió i un estil propi els partits. Però després de molts anys fent-ho, sentia que ja n'hi havia prou. El Jordi ha estat tan bon professional, que fins i tot, ha esperat a jubilar-se per estar de baixa per un motiu de pes. Ell mateix ho ha comunicat als seus seguidors a xarxes. I és que en Robirosa ha hagut de passar per l'hospital per una causa major: "No m’agradava gens agafar baixes a la feina, per això he esperat a la jubilació per operar-me d’una molesta i, fins a cert punt, amenaçadora hèrnia inguinal".
Però ni el fet de passar per quiròfan ha fet que en Jordi hagi perdut les seves capacitats d'observació i el seu amor per la nostra llengua. Fervent defensor del català, quan al seu voltant veu alguna cosa o sent alguna paraula que el reconforta, s'emociona. Igual com passa a l'inrevés, que quan veu que el català no es defensa com Déu mana, s'entristeix. No ha estat així a l'hospital, sinó que aquesta vegada, li ha tocat viure una de bona. Perquè des d'allà, "a la sala d’operacions, he copsat que totes les que estaven per mi eren dones, el que, creieu-me, m’ha reconfortat". I encara més quan ha sentit parlar les doctores, les infermeres i les anestesistes: "I en sentir-les parlar en català, una llàgrima m’ha lliscat galta avall". El millor, la conversa amb la doctora en veure la llàgrima: "la cirurgiana m’ha dit: 'Jordi, no passis pena: tot anirà bé'", i ell li ha respost: "'Ho sé doctora, ho sé: ploro d’emoció en sentir-vos a totes enraonar en català'... I llavors l’anestèsia m’ha dut pels llimbs d’una dolça inconsciència". Un Jordi que "d’aquí a unes hores seré a casa on m’atendrà la Carina. Gairebé mig segle d’amor també genera tendresa i la seva condició d’experta metgessa, conhort. Això també deu ser la felicitat".
No es pot ser més bona persona i estar més enamorat de la seva llengua i de la dona de la seva vida. Esperem que el bo d'en Jordi es recuperi ben aviat.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!