Catalunya és terra de bons presentadors. I de gent que fa molt bé la seva feina. I de vegades, Catalunya és terra de bons presentadors, que fan molt bé la seva feina... i que es diuen igual. Dos homes que es dediquen al mateix i que sovint han portat a equívoc més d'un. D'una banda, tenim en Jordi Cruz Mas, presentador de Masterchef, xef d'estrelles Michelin, el de Manresa, que acaba de fer 47 anys, és una estrella de la tele. D'altra banda, tenim en Jordi Cruz Pérez, de Barcelona, un any i mig més gran que el xef, i que durant un temps va presentar un programa exitosíssim de tele, especialment dedicat als més menuts: Art Attack, on s'ensenyava a fer manualitats. També l'hem vist a Club Disney, ha estat locutor de ràdio i ara fa un pòdcast amb Samantha Hudson.
Cruz és un tipus molt simpàtic, que parla molt i molt ràpid i que té una gràcia natural a l'hora de comunicar, tal com ha pogut comprovar el públic que ha anat recentment a veure l'imprescindible La ruina d'Ignasi Taltavull i Tomàs Fuentes, un pòdcast, un show sensacional, on diferents convidats comparteixen moments ruïnosos del seu passat, moments de vergonya aliena, de tierra trágame, on expliquen què els va passar que se'ls ha quedat gravat a la memòria. Només començar, i abans de confessar, el presentador ha estat ovacionat a crits de "Es el Jordi Cruz bueno, el que paga a los becarios!" i ell: "Por favor, no me metáis en conflictos y jaleos! Aunque bueno, soy 'el Jordi Cruz bueno' para alguna gente. Para los fachas y fascistas y esas cosas que hay en redes sociales, soy el malo". Un Jordi que ha confessat, per cert, que les mans que feien manualitats al programa no eren les seves.
Cruz comença fort. I segueix quan parla dels descartes a l'hora d'explicar la seva ruïna: "Me puse Tipp-Ex encima de una herida y casi me cortan la pierna". I continua remetent a uns fets del passat, quan ell tenia només 5 anys. El Jordi té un germà més gran, "y su destino era crearle traumas a su hermano pequeño". Es porten molt bé, però de petits, li feia de tot, "me ataba pies y manos hasta que me estampaba con el pico de la mesas, me disparaba con pistolas de balines...". Estiuejaven a un poble de Menorca on hi havia galliners, i un dia el germà el va tancar i amagar en un, quan tenia cinc anys, i tot el poble buscant-lo fins que el van trobar molta estona després, en una cantonada del galliner, ple de gallines, coloms i ocells, "y de ahí, mi fobia a los pájaros".
Anys després, amb aquests antecedents, amb un veritable pànic i fàstic als ocells de tota mena, i ja presentador famós, presentava a Disney Enigma animal, on feia reportatges amb animals de tota mena.. I van anar al 'Loro Parque', al Puerto de la Cruz a Tenerife. Li van dir que només hauria de saludar enmig d'un auditori ple de gent ("niños, carritos, mujeres, hombres, turistas...") mentre un expert ("el domador de loros, el 'lorador'") feia una exhibició davant de tothom amb moltes espècies diferents dels animals protagonistes del parc, els lloros. "Con mucha tensión, pero pensando que estaba todo controlado. Yo sentado, todo muy Disney... Todo el mundo estaba informado de mi fobia a los pájaros, a los loros... menos el 'lorador'"... I va passar el que no oblidarà mai.
"300 loros, aparece el tipo, yo disimulando en medio. Y él dice: 'Tenemos un invitado especial!'. Me levanto, saludo... y el tipo grita: '¡Sha!', la señal para que los 500 loros vinieran hacia mí. Como los dragones de 'Juego de tronos'. Cuando tu vida está en juego, demuestras el ser humano que eres. Y yo soy una mierda de ser humano. Tenía que salir de allí, empecé a apartar niños, pisé cabezas, abrí puertas de seguridad y empecé a correr pensando que venían detrás de mí, y me salí del parque, a lo Forrest Gump. Niños llorando, anularon el show, el 'lorador' pidiéndome disculpas... Las cámaras lo gravaron, corrió por Disney... Esa es mi ruina".
Pagaríem per veure el seu vídeo a 'Loro Parque'. Jordi Cruz, meravellós.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!