Jordi Cruz és un dels xefs més famosos, premiats i mediàtics de l'Estat espanyol. La seva projecció com a jurat i presentador de 'Masterchef' l'han convertit en quelcom més que un cuiner de prestigi. És una mena d'estrella del pop, per entendre'ns. Intocable. Sobretot quan algú gosa criticar els seus establiments, on n'acumula 11 estrelles Michelin (n'ha perdut una, per cert). S'empipa força i reacciona. I si no que li demanin al director teatral Joan Lluís Bozzo, qui va sortir indignat del seu local emblema: l'Abac, a l'avinguda del Tibidabo.
Bozzo va criticar l'absència del català a l'interior d'aquest 3 estrelles, el restaurant més car de Barcelona: 300€ sense begudes per barba. En canvi, no va dir ni ase ni bèstia sobre la dinàmica interna, ni l'espai, ni el menú. Cosa que sí que ha fet una periodista i escriptora catalana, Diana Coromines, amb un article demolidor contra la joia de la corona de Cruz. L'ha deixat tremolant. Li xiularan les oïdes aquest Cap d'Any, n'estem segurs.
La Diana, neta del gran Pere Calders, va sopar a l'Abac amb la seva família durant aquestes dates de Nadal. El va triar el seu germà, que anava “mosca: “No m’ha costat gens trobar taula tot i que té tres estrelles”. L'experiència sembla espantosa: “No hi tornarem a posar els peus mentre no aprenguin a cuinar i servir com Déu mana”. Assegura sentir “angúnia” en comparar-lo amb el Celler de Can Roca, una “institució nacional” que juga, presumptament, a la mateixa lliga que Cruz. El festival d'adjectius i bufetades és brutal: “És grotesc. Cometen errors greus com ara servir-te un plat amb un pèl o tenir com a cambrers uns becaris que pràcticament no diuen un mot de català”. I sobre en Jordi: “Un senyor mediàtic que es dedica a esbroncar com un hooligan els aspirants a cuiner que tenen la mala sort de topar-se’l, sembla un acudit de mal gust”.
Errades en la recepció dels comensals, un espai que “patinava”, i molta petulància i aires sobrats. “Parlen molt però no expliquen res perquè ja es veu que no entenen el que fan. Alguna cosa grinyola quan el cambrer et diu 'abans cuinàvem amb wasabi del Montseny, ara ja ens ve directament del Japó'. Ens ho va dir content i satisfet”. Va trobar “excés d’artifici i galeria, combinat amb un servei desarrelat i mal dirigit, una burla”. I sobre el famós pèl negre al fons d'una ostra, van retirar el plat i servir-ne un de nou, sense cap explicació ni gest amb els clients. Tot això, a més a més, amb el català arraconat, oblidat i pansit al fons d'alguna cambra frigorífica. La sentència? “És incomprensible que el seu restaurant a Barcelona hagi acabat convertint-se en un xou tan buit, barat i espanyol”. L'article paga la pena. Veurem la resposta d'en Jordi, que n'hi haurà. Segur.
Vam anar a sopar al "restaurant més car de Barcelona" i ens vam trobar amb un pèl al plat, cambrers que no saben el que diuen i un joc de malabars barat i espanyol. Ho explico aquí👇cc @ABaC_Barcelona @jordicruzmas https://t.co/RWLaHeHZAY
— Diana Coromines (@dianacoromines) December 30, 2023
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!