El funeral interminable de Ciutadans ens demostra un fet incontestable: el partit taronja vol immolar-se fidel als seus principis. Perdó, principi, perquè només en tenen un: anticatalanisme recalcitrant. Van néixer amb aquesta única meta i es convertiran en pols amb l'odi per bandera. Bé, odi i dèries, obsessions, terrors nocturns. Aquí la cosa s'amplia una mica: de catalans bons només n'hi ha uns, els unionistes i/o espanyolistes com ells. De dolents, tota la resta: indepes, republicans i antimonàrquics i, especialment, tots aquells que treballen en la demoníaca televisió pública del país, TV3. No importa que molts ciutadaners hagin estat tertulians a sou de Sant Joan Despí, perquè Roma no paga (o cobra de) traïdors. Són l'enemic. A la diana hi ha figures més detestades que d'altres. Al centre, però, sempre hi trobaran Jair Dominguez.
Algun dia tindrem temps i ganes de recopilar els nombrosíssims intents de tallar-li el coll al presentador, guionista i humorista més àcid de la casa. Han estat a punt de aconseguir-ho, però la realitat és només una: Ciutadans s'extingeix i Jair Dominguez és un fix a TV3 i a Catalunya Ràdio. 'Està Passant', 'Bricoheroes' i 'El Búnquer' són els tres programes on Dominguez deixa mostres del seu enginy i del seu sarcasme no apte per a espanyolistes. Tots ells triomfen, el pitjor malson dels naranjitos i d'un eurodiputat de la formació ben conegut: Jordi Cañas. Un cognom ideal per al personatge, tot el dia fotent canya. Però vaja, que si de segon cognom fos "Matraca" encara seria més encertada la cosa. Quina insistència tan feixuga. El que sent per Jair és personal.
El 'puta Espanya' dels oients d''El Búnquer' que fa embogir a Jordi Cañas
Resulta que al programa de ràdio de Dominguez, en Peyu i la parella sentimental del primer, Neus Rossell (l'espurna va sorgir en aquest espai de Catalunya Ràdio), els oients que truquen per dir la seva tenen un curiós costum. Molts finalitzen la seva intervenció amb un crit de guerra ple de conya. El 'puta Espanya', sí, origen i causa de mals de cap, otitis aguda i parraques diversos. Una provocació, sí, però una englobada en un programa humorístic on la sorna és l'element principal i la raó de ser. Però és clar, Espanya és un país on pots mofar-te de Carles Puigdemont, fins i tot calant-li foc a un nino amb la seva figura, i això només és el gracejo tan patriota que s'hauria d'ensenyar a les escoles mentre sents l'himne nacional. També un país on dedicar-li insults masclistes i vexacions infectes a periodistes com Pilar Rahola no és pas una ofensa, sinó un divertimento sense importància. Ara bé, no diguis 'puta Espanya', perquè els has ofès, fas pupa.
Jordi Cañas intenta fer mal però no li fa cas ni la seva exigua parròquia
Pupa, pupita, pupa; precisament el que tots ells, pobrets, han sentit amb un vídeo que recull diferents moments en el que s'ha utilitzat l'expressió a 'El Búnquer'. Però que les víctimes no pateixin, perquè el dr. Cañas té un analgèsic infal·lible per a les seves dèries. Brometes fatxes un tant caduques, per cert. Escriu això l'eurodiputat: "La verdadera mesa de diálogo", en referència a la taula on en Jair i els seus companys fan l'espai radiofònic. Potser en Jordi s'ha quedat desfasat, perquè a aquestes alçades seguir parlant de la taula de diàleg és com fer-ho del Laser Disc o de Second Life. Demodé. No cola. I no fa gràcia. Sembla que ni tan sols als seus, perquè les reaccions a la piulada són demolidores i el millor reflex de la realitat dels naranjitos: no els hi fa cas ningú. Només quatre irreductibles gats, agonitzant en plena desaparició.
La verdadera mesa de diálogo,
— Jordi Cañas (@jordi_canyas) July 8, 2022
pic.twitter.com/hlPQxmPlEP
Cada minut que passa és un minut menys per l'estocada definitiva. Volen morir matando, però la seva espasa és de joguina.