Dia especial el que es va viure a Catalunya Ràdio aquest dimarts 20 de juny. L'emissora pública catalana celebrava els seus 40 anys d'història i ho va fer por todo lo grande, convidant els seus locutors mítics a que tornessin a seure a la peixera de l'Avinguda Diagonal de Barcelona per un dia i tornessin a parlar pels micròfons grocs d'una emissora històrica. Va ser una jornada emocionant, per on van anar desfilant tòtems de la comunicació que en algun moment o altre de les seves carreres professionals van ser algunes de les veus estrella de Catalunya Ràdio. 

Així, pels estudis de l'emissora vam anar veient i sentint en Manel Fuentes, la Mònica Terribas (emocionant el seu gran amic Pep Guardiola), l'Antoni Bassas, el Josep Cuní, el Miquel Calçada (rememorant els seus temps com a Mikimoto al capdavant del Pasta Gansa), l'Àngel Llàcer, el Manu Guix, el Ricard Ustrell (explicant la festa boja a l'habitació 316 d'un hotel de Baqueira Beret), la Fina Brunet, el Llucià Ferrer, el Roger de Gràcia, el Toni Clapés xerrant amb la seva col·lega de tardes, l'Elisenda Carod (en una emissió conjunta entre Catalunya Ràdio i RAC1), el Carles Cuní, la Sílvia Tarragona, el Xavier Solà, el Xavier Grasset, la Sílvia Coppulo, el Martí Gironell, el Pere Escobar o el Jordi Basté. Aturem-nos amb aquest últim.

baste catalunya radio
Jordi Basté i els seus excompanys de Catalunya Ràdio / @CatalunyaRadio

El periodista més escoltat de Catalunya haurà dormit poc avui. Perquè ell, acostumat a llevar-se, com diria el seu gran amic, Guardiola, ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, per conduir cada dia el programa líder de la ràdio a Catalunya, El món a RAC1, per un dia va tornar a parlar als oients, en aquest cas, els de Catalunya Ràdio, a la mitjanit, per tornar-se a posar al davant, per un dia, del programa que el va posar a l'aparador, el No ho diguis a ningú, l'enyorat programa esportiu de l'emissora pública. I tenint en compte que va acabar passada la una de la matinada, i que a les 4h del matí li sona el despertador, facin comptes de les hores que ha dormit. Però tant se val, perquè va pagar la pena, i molt, tornar a seure en aquell estudi, tornar a parlar d'esports ("jo sempre he estat un periodista d'esports. Una de les mentides més grans que sempre s'han dit és aquella frase de 'El que vale, vale. Y el que no, a deportes'") i tornar a envoltar-se d'alguns dels companys i amics que tenia al seu programa, i que surten a la foto, com l'actual director de Catalunya Ràdio, Jordi Borda, el Ricard Torquemada, l'Eduard Pujol o el Christian Garcia. Amb un convidat especial, el president del Barça, Joan Laporta, amb qui va compartir uns toques a l'exterior de la ràdio, en ple carrer:

Ha estat una nit especial, pels oients, però també pel Basté. Una nit emocionant. Una nit nostàlgica. Una nit d'obrir-se als records, no tots agradables. I és que el bo d'en Jordi va marxar ara fa dinou anys de l'emissora, en el moment que qui la dirigia era la Montserrat Minobis, i va fer les maletes cap a l'altra banda de la Diagonal, cap a RAC1, on ha fet i segueix fent història. I el Basté, com fa sempre als seus programes, va començar amb un sincer davantal, com ell li diu. Un editorial on va recordar el moment que va haver de dir adeu a Catalunya Ràdio: "Senyores i senyors, bona nit, són les dotze. Fa vint-i-cinc temporades, entrava una mitjanit d'agost, en aquest estudi de ràdio, més brut, rovellat i deixat, per encarregar-me d'un programa, 'No ho diguis a ningú'. L'últim dia que vaig seure en aquesta cadira, mirant al tècnic de so, va ser el 4 de juliol del 2004. Fa gairebé 20 anys. Vaig marxar de males maneres i amb un cop de porta massa fort, que aquesta casa i la seva història no es mereixia. Ja se sap que el desamor t'ensenya que ningú pertany a tu i que no és de la teva propietat. Queda dit. I ho dic avui perquè tenia un deute amb aquella època de Catalunya Ràdio i perquè crec que és el millor regal que puc fer per commemorar els 40 anys d'aquesta emissora. Gràcies a la direcció actual de Catalunya Ràdio per poder tornar a fer per una nit, només per una, el 'No ho diguis a ningú'".

Gràcies a ell per unes paraules sentides, des del cor, i gràcies per tantes i tantes hores de companyia, d'informació, de somriures, d'entreteniment, d'esports, d'informació general que ens ha donat tant a Catalunya Ràdio com ara a RAC1. I com ell sempre diu, "la ràdio, sempre la ràdio i visca la ràdio".